Després de quatre anys de mocions i preguntes al Ple de l’Ajuntament de Girona i a la Diputació; després que la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació de Municipis de Catalunya hagin donat un ultimàtum al govern de la Generalitat davant la situació d’urgència financera dels municipis; sembla una broma escoltar Carles Puigdemont posar-se una medalla sobre una solució tardana i no complerta que ha arribat ara a tots els municipis catalans.
Les declaracions de l’alcalde Carles Puigdemont sobre el deute actual de la Generalitat amb l’Ajuntament de Girona són, de nou, un funambulisme discursiu per “amagar unes quantes coses”. Després de negar públicament que no ha apujat l’IBI ni un euro quan ho ha fet un 10% a la factura directe de tots els gironins i gironines, ara es venta d’un compliment d’obligació que a Girona arriba tard i malament. Considero que és una bona notícia. Però arriba tard, perquè Girona ha estat l’última ciutat a cobrar part del deute de la Generalitat; i malament, perquè només s’ha satisfet a l’entorn de la meitat del deute contret pel govern de Catalunya amb Girona.
Els socialistes lamentem que l’alcalde tregui pit que finalment la Generalitat compleixi tard i malament les seves obligacions amb els gironins i gironines. Després de quatre anys de mocions i preguntes al Ple de l’Ajuntament de Girona i a la Diputació; després que la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació de Municipis de Catalunya hagin donat un ultimàtum al govern de la Generalitat davant la situació d’urgència financera dels municipis; sembla una broma escoltar Carles Puigdemont posar-se una medalla sobre una solució tardana i no complerta que ha arribat ara a tots els municipis catalans.
L’Ajuntament de Girona ha hagut d’actuar de fet, en aquest últim mandat, com el creditor de la Generalitat d’Artur Mas. Per dir-ho d’una altra manera, els comptes sanejats municipals han hagut d’afrontar el pagament de les factures d’escoles bressol o haver de fer préstecs a escoles públiques com la del Migdia, entre d’altres. A Girona, el deute de la Generalitat ha arribat a 23 MEUR, que representa un 20% del pressupost, cosa que ha maldat contra la tresoreria i ha significat haver de contractar i ampliar pòlisses de crèdit per fer front a la situació.
Vull recordar que l’Ajuntament de Girona ha estat a la cua de rebre els diners debuts per la Generalitat, en comparació a ciutats de població similar, fet que demostra una vegada més que Puigdemont té un nivell d’exigència nul, i que el seu paper al Parlament és absolutament desconegut.
Però la qüestió més important que vull destar és que aquesta notícia amaga una segona qüestió que els socialistes ja varen denunciar en el seu moment: la Generalitat ha trencat de manera unilateral convenis signats amb l’Ajuntament quan el servei ja havia estat programat i fins i tot iniciat. Un cas especialment costós pels gironins i gironines fou el de les Escoles Bressol, on molts pares i mares recordaran l’augment de 60€ mensuals de la quota per nen, de cop i sense previ avís a l’últim moment, perquè la Generalitat es va fer enrere sense que ningú des de l’alcaldia defensés la vigència de l’acord. Avui aquesta partida no compte amb cap mena de finançament per part de la Generalitat. Un altre exemple és que avui l’Agència Catalana de l’Aigua ha generat un dèficit de 200.000 euros a l’Ajuntament de Girona per no transferir els recursos conveniats.
Cal recordar que la Generalitat ha reduït el 33% del Transport Públic; el 73% del Fons de Cooperació de Catalunya; i el 33% del Centre Jove de Salut. O ha abolit el finançament de programes per a la Gent Gran, dependència, discapacitat, cultura i educació o turisme. En paral·lel, l’aportació de la Generalitat a l’Ajuntament de Girona s’ha reduït de manera dràstica i, per mantenir els serveis, com per exemple les escoles bressol o el transport públic, Carles Puigdemont ha anat pujant tarifes que afecten directament els ciutadans. Deu ser per això que l’Alcalde no pot congelar l’IBI com han fet altres ciutats per continuar suplint en silenci allò que no fa la Generalitat.