Fer primàries al PSC de Girona va ser una decisió difícil. Però ho vam veure com una oportunitat d’obrir el partit a la ciutadania i regenerar-nos per regenerar les institucions. Quan vam entendre que calia un procés obert, transparent i participatiu, presentar-se no va ser més que un acte de responsabilitat i compromís.
Mirant enrere estic convençuda que va ser una decisió encertada. Tot aquest moviment nou i participatiu ha unit més els socialistes gironins. Per primera vegada la família socialista va poder escollir qui volia que la representés. Del procés n’ha sortit un equip nou, jove, preparat, compromès i amb ganes de millorar Girona. Per això tenim molt clar quines han de ser les línies bàsiques del nostre projecte.
Competir en unes eleccions no és voler canviar ningú. Jo només volia reivindicar un projecte que fos de la gent de la base per a la gent de la base. La democràcia ha de ser entesa no com un perill, sinó com l’oportunitat de presentar programes diferents, obrir el diàleg i contrastar idees. Hauria estat magnífic tenir dues candidatures, debatre amb rigor i oferir propostes.
El perill d’aquells dies no era perdre o guanyar les primàries. Quan ens vàrem presentar ja sabíem que teníem poques possibilitats enfront d’una altra opció que portava més de dues dècades fent política i, per tant, apareixent a la premsa i que comptava amb un equip professional al grup municipal. El perill era que les primàries no es poguessin fer. Això es va evitar quan vàrem convocar l’acte de la Mercè. Aquest, precisament, és el dia del que us voldria parlar demà.