CANVIS L’Ajuntament crearà una comissió a fi d’equilibrar-los amb els que en porten d’home, que són el 38%
MEMÒRIA Es volen eliminar també elements de simbologia franquista
Jordi Nadal GIRONA. La ciutat de Girona té dedicat a dones poc menys del 7% dels seus carrers i places, segons les dades de la Unitat Municipal d’Anà- lisi Territorial (UMAT). En números absoluts són 52 els espais del nomenclàtor que tenen nom de dona, d’un total d’espais de prop de 800. La xifra és significativament baixa si es compara amb els carrers i places dedicats als homes. Són, en total, 304, un 38% del total. La proporció entre homes i dones és del 82,9% de persones del sexe masculí per un 17,1% de persones del sexe femení. La resta de noms dels carrers, places i espais públics es reparteixen principalment entre noms de països, ciutats i pobles, accidents geogràfics, costums, tradicions, oficis, fets històrics i animals i plantes. Aquest desequilibri en el nombre d’homes i dones es podria atribuir a l’herència històrica acumulada, però les dades ho desmenteixen. Des de l’any 1990 s’ha donat nom o canviat el nom d’un total de 284 espais públics de laciutat. Durant aquests anys, s’han creat 25 espais amb nom de personatges femenins, i 114 amb noms de personatges masculins. El desequilibri, doncs, s’ha mantingut amb una proporció del 21,9% de nous noms de dones respecte als d’homes.
Discriminació positiva
L’Ajuntament de Girona va aprovar inicialment dilluns en el ple un reglament per crear una comissió que analitzi i pugui incidir en els noms dels carrers en col·laboració amb la ciutadania. Es pretén que sigui una iniciativa en diversos sentits. Primer, equilibrar de manera ordenada en relació amb el gènere els noms dels carrers exercint una discriminació positiva en aquest sentit. D’altra banda, adaptar el nomenclà- tor, allà on correspongui, a la llei de memòria històrica, amb l’afany d’eliminar noms de persones que van estar vinculades al franquisme, noms que d’alguna manera exaltin la violència durant la Guerra Civil o la repressió posterior de la dictadura, així com enretirar ensenyes i escuts que homenatgin la dictadura i que encara queden a la ciutat. La comissió serà l’encarregada de crear una llista d’aquests noms i elements, a fi de valorar-ne la substitució o l’eliminació. D’altra banda, i de manera complementària, es vol enfortir la memòria col·lectiva gironina a través del reconeixement de persones vinculades als barris i a la ciutat que es considerin mereixedores d’aquests reconeixements. Alguns noms que ja estan damunt la taula per dedicar-los algun espai públic són la catedràtica Dolors Condom, la periodista Francina Boris, l’activista Salvadora Catà, la sindicalista Isabel Pujol o la pedagoga Maria Antò- nia Canals. La regidora d’Igualtat, Drets Socials, Treball, Joventut i Seguretat de l’Ajuntament de Girona, Sílvia Paneque, va dir que els canvis de nom es faran sempre amb el ple consens dels veïns: “Canviar el nom d’un carrer no sempre és fàcil perquè origina molèsties als veïns pel canvi d’adreça i, a més, té un cost econòmic perquè cal anar al notari, al registre… Es canviaran noms quan els informes tècnics ho avalin i els veïns afectats hi estiguin plenament d’acord”, assegurar. El nou reglament està en període d’exposició pública. Paneque espera que un cop valorades les al·legacions es pugui aprovar definitivament a final d’estiu, a fi que la comissió comenci a treballar.
Les xifres
284
espais públics han rebut denominació des de l’any 1990. D’aquests, 25 s’han dedicat a dones i 114, a homes.
14
espais de la ciutat estan pendents de rebre nom. Hi ha nous vials, parcs, places i rotondes.
82,9
per cent dels noms de carrers que homenatgen persones són homes. Les dones es queden en el 17,1%
45,1
per cent dels carrers tenen noms de persona. La resta els tenen de països, ciutats, oficis, costums, fets històrics…