- La nova titular situa l’ocupació en la base de l’acció per amortir els efectes socials de no tenir feina
Assumir encara en plena crisi una àrea com Serveis Socials respon a valentia o inconsciència?
És fruit de la valentia, però sobretot, de la voluntat de donar solucions, algunes a mitjà i d’altres a llarg termini, a situacions que havíem denunciat des de l’oposició. Ara, gràcies a l’acord del PSC amb CiU, tenim l’oportunitat de buscar vies de solució.
Fa uns dies que lidera l’àrea. Quines són les prioritats des del moment zero?
Hem donat màxima prioritat a l’ocupació, perquè entenem que la majoria de problemàtiques socials que ens trobem vénen derivades de la manca de treball. I això no només es cronifica, sinó que genera noves problemàtiques en habitatge o consums. Per això, posar la prioritat en ocupació ha de permetre que a mitjà termini es resolguin aquestes qüestions derivades.
Prioritat vol dir abocar-hi molts recursos?
Sí, aquest any tenim un increment dels recursos provinents de la Generalitat i hi destinarem fins a quatre milions d’euros i tenim els programes municipals com Girona Actua.
Des de l’oposició reclamàveu sempre un milió de recursos propis…
Sí, era la demanda que fèiem i intentarem que sigui així. De moment tenim el mig milió del pressupost d’aquest any. Aprofitarem per modificar alguns criteris i, entre les novetats, hi ha treballar amb joves amb formació mitjana o alta que en condicions normals el mercat laboral ja assumiria, però que ara es troben que acaben la carrera o cicle i no troben feina.
Com es pot generar ocupació en un moment en què l’economia no acaba d’arrencar?
És evident que primer no és una cosa ràpida. Estem en un moment en què l’empresa privada que hauria d’oferir aquests llocs de treball no ho està fent al ritme que necessitaríem. Per tant, entenem que l’administració ha de suplir aquesta mancança de llocs de treball. Dins d’aquesta franja, on creiem que hem d’intervenir des de l’Ajuntament és amb els aturats de llarga durada. En aquest cas, estem mirant que combinant programes de la Generalitat i municipals puguem passar plans d’ocupació dels sis mesos a un any d’ocupació. Així aconseguim allargar els mesos de feina, però a més els dóna dret a rebre altres ajuts en finalitzar el pla. És una pràctica que es fa en altres municipis i està donant bons resultats.
L’anterior titular a l’àrea va batallar amb els bancs amb poc èxit per obtenir pisos socials. Quina serà la línia a seguir ara?
Amb els bancs seguirem la mateixa línia iniciada, per bé que encara no hem aconseguit cobrar cap sanció. Però ara volem obrir una nova via, com és dirigir-nos als privats que tenen un gran nombre de pisos a Girona per negociar que puguin proporcionar part d’aquests pisos a la borsa municipal amb la garantia que al cap de cinc anys es retornin amb les mateixes condicions. Això es lligaria amb un grup d’ocupació de Girona Actua perquè pogués fer aquest manteniment.
Com veu que bancs que han estat rescatats dela fallida ara no facin aquest retorn social?
Sí, ara calculem que necessitem amb urgència una trentena de pisos, però són pisos d’inclusió perquè són casos d’extrema necessitat. Amb les entitats bancàries coneixen el meu parer i és que el retorn a la societat és obligatori després que molts d’aquests han estat rescatats amb diners públics. Per això, no ens plantegem comprar pisos de bancs perquè entenem que és tornar a desviar diner públic a entitats que ja han estat rescatades. Seguirem així la pressió judicial, però també moral, que entenguin que han de tenir un retorn a la societat.
El treball en l’últim mandat ha aconseguit aturar els desnonaments?
No tinc constància que ara hi hagi cap desnonament en curs. En aquests anys s’ha treballat molt des de la taula de coordinació i s’ha controlat força. Ara, però, tenim una nova realitat que són els desnonaments dels pisos de lloguer. Si la propietat és de bancs fem mediació i també ho fem si és un privat perquè entengui la situació. La solució és que l’Ajuntament tingui una borsa pròpia i pugui donar resposta a les necessitats i demandes.
El PSC sempre ha defensat que calen més accions preventives que reactives en l’àmbit social, però la magnitud de necessitats és molt gran.
Sí, és així. Només a Girona cada setmana s’atorguen entre 10.000 i 12.000 euros en ajuts d’emergència. Analitzant les problemàtiques que tenim veiem que hi ha grans problemes amb els consums. Ens hem plantejat poder garantir els drets bàsics: habitatge, consums, alimentació i educació. Una borsa intermèdia d’habitatge, mentre que en consums crearem una oficina d’atenció a la pobresa energètica per fer mediació amb les empreses, així no hi va l’usuari, sinó que es negocia de manera col·lectiva.
Una demanda reiterada eren les beques menjador…
Sí, ja hem iniciat converses amb el consell comarcal que és l’administració competent i ho gestiona. Cal trobar un sistema que asseguri que a l’inici de curs les famílies tinguin la resposta de la beca. A banda, des de l’Ajuntament continuarem complementant les beques menjador que calguin. Sabem que hi ha una problemàtica entre administracions, però la família no ha de saber qui ho paga i quan, sinó que cal resoldre-ho entre institucions.
El tripartit va crear el Centre de Distribució d’Aliments (CD’A) amb l’objectiu que tingués un temps finit.
El CD’A lamentablement no es pot tancar, perquè hi ha massa necessitats. I el servei té dues línies molt clares. Per un costat, el més immediat és el trasllat a un local més gran a Can Gibert. A banda, hi ha un projecte conjunt amb Càritas de millorar la cistella i incloure-hi aliments frescos per donar una alimentació més equilibrada.
Un recurs finalista és La Sopa, però ho suporta Girona malgrat ser un servei supramunicipal.
La Generalitat n’és conscient i ara està fent un cens de sense sostre per poder aportar diners als municipis per millorar la gestió. També hi participa la Diputació perquè és obvi que un sol consistori no pot assumir-ho i que el servei atén tota la demarcació. Ara tenim controlades unes cent persones sense llar, de les quals anem fent el seguiment, i els garantim menjar i higiene des de La Sopa.
En matèria de seguretat es preveien noves oficines al sector est i a Santa Eugènia…
Eren les previsions que hi havia, però encara no ho tenim decidit. Si ho tirem endavant seran oficines de proximitat amb presència de policies de barri o agents cívics. No està decidit perquè suposa inversió i les opcions d’ubicació són propietat de Vivendes de Girona.
Hi haurà un canvi a model policial?
Volem posar un coordinador entre la policia i Serveis Socials, perquè volem potenciar els aspectes de relació amb la comunitat. També potenciarem el programa d’agents tutors per fer mediació als instituts. Ara ho hem posat en marxa al Carles Rahola amb bona valoració i ho volem estendre a altres instituts. Àmbits com ara la convivència i relacions amb la comunitat són una línia que potenciarem.
Algun barri creu que falten agents…
Tenim ràtios per sota dels recomanats. No tenim el nombre d’agents que necessitaríem per atendre tota la ciutat i això ho hem de resoldre. A curt termini, per pal·liar això constituirem els consell de seguretat a tots els barris de la ciutat amb la periodicitat que calgui en cada cas. En aquests moments, no tenim prou plantilla per tenir un policia municipal a cada barri. L’ideal seria que hi hagués un policia de barri i un agent cívic a cada barri, però per fer-ho calen alguns agents més.