Redefinir la mobilitat, engrandir el centre només per a vianants, introduir les infraestructures verdes, suport a l’eficiència energètica, entre les mesures proposades per al PSC
La portaveu del PSC de Girona ha explicat que haver reduït un 9,5% respecte 2005 és del tot insuficient i, com a exemple, ha explicat que Catalunya ha reduït un 25% -i té un dels índex pitjors d’Eruopa- respecte aquest any base i Espanya ho ha fet un 42%. El 2005 és l’any de més emissions de la sèrie històrica entre 1990, quan comença un augment fort d’emissions, i l’actualitat. Catalunya emet un 13% més d’emissions nocives per al canvi climàtic que a l’any 1990 i Girona, a l’entorn d’un 23%. Europa ha establert que l’objectiu a aconseguir per a 2030 és reduir un 55% les emissions respecte l’any base de 1990 i ha explicat que a l’actualitat ha aconseguit reduir-les ja un 25%. “Si Europa ha reduït un 25% i Girona està un +23% per sobre de 1990 en emissions brutes és que la immensa majoria de la feina per al canvi està per fer”, ha explicat Sílvia Paneque. El PSC considera que la realitat fa evident que el canvi ha de ser majúscul. Sílva Paneque ha argumentat que seria bo que Girona redefinís del tot la mobilitat pública, engrandís al centre per apartar els vehicles rodats en un perímetre que doblés l’actual, es construïssin infraestructures verdes per incorporar la natura a la ciutat, s’obrís un nou Pla de Barris per a l’eficiència energètica de llars i locals, es desplaguessin línies d’ajut i suport a la instal·lació d’energies renovables i es desenvolupés un projecte verd que tingués l’ambició de captar fons europeus els pròxims anys. “El progrés econòmic i l’emergència ambiental apunten en la mateixa direcció i Girona té l’oportunitat de portar a terme un nou procés de transformació i creixement econòmic. La resposta europea a la crisi climàtica i econòmica provocada per la covid pot ser una oportunitat per la ciutat i la seva gent”, ha explicat. Per a la portaveu socialista, el patrimoni petri de Girona, els quatre rius i la sèquia, la situació geogràfica o la tradició de flors, natura i pedra faciliten que Girona pugui transformar-se en una ciutat capdavantera en sostenibilitat. Coneixem des de la dècada de 1990, que ha aparegut un escalfament global que s’ha anat accelerant i molt aquests últims anys. Les conseqüències inundacions, tempestes, períodes de sequera, extinció d’espècies de flora i fauna o pèrdua de qualitat de vida als municipis. A l’última dècada, les nits tòrrides que no baixen dels 25°C s’han multiplicat i causen problemes de salut, en especial, a les persones grans. Els reptes del canvi, ha dit Sílvia Paneque, són evitar que l’escalfament global ascendeixi per sobre dels 1,5°C o 2°C, d’una banda. La temperatura mitjana dels últims anys a Catalunya, malauradament, ha estat 1,8°C més alta que en època preindustrial. Evitar-ho suposarà haver de reduir les emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle fins a una quantitat assumible per absorció per a boscos i oceans. Aquest objectiu serà el més important del segle. D’altra banda, el canvi climàtic ja ha arribat i provoca episodis com el viscut a Girona amb la tempesta Glòria. “Per això també és inajornable millorar la resiliència de la ciutat de Girona tant davant de període de sequera, nits tòrrides, tempestes, etc”.
