Catalunya porta molt de temps vivint uns temps complicats. A més del pes dels darrers anys, ara estem en uns moments en els quals les complicacions són moltes i se superposen. Hem de solucionar les ferides del Procés; hem de fer front als efectes de la pandèmia sobre la salut física i també sobre la salut mental dels ciutadans; hem d’afrontar i buscar solucions per a la crisi econòmica que afecta a tants treballadors i famílies; i també tenim al davant els fets violents que han estat passant durant els darrers dies, que ens han col·locat en una situació delicada com a societat i també políticament.
En aquest panorama es fa més evident encara que Catalunya necessita solucions i que aquestes solucions només poden venir de la mà d’un canvi. Un canvi que justament és el que ha votat la majoria d’electors que han donat suport al PSC i a Salvador Illa en les darreres eleccions: l’electorat ha apostat pel canvi i també pel diàleg.
El canvi que hi ha d’haver a Catalunya suposa que, en comptes d’una proclamació, agafem les regnes de la seriositat i portem a terme una transformació real. Que treballem per arribar a consensos, que prioritzem aquelles qüestions en les quals puguem arribar a un entesa. I, per això, hem de tenir clar que els consensos es troben en aquelles qüestions en les quals podem posar-nos d’acord: temes bàsics, com la seguretat; també ho és l’enfortiment de la salut, a la qual se li han de dedicar molts més recursos; i acordar els nous pilars del progrés econòmic.
La utilitat política exigeix dues coses en aquests moments. D’una banda, lleialtat institucional. De l’altra, objectius concrets que la resta d’institucions puguin assumir sense haver de saltar-se la llei.
Necessitem tirar endavant d’una manera millor com a societat. Fent feina pel progrés i per tots els ciutadans, sense distincions.
No podem revitalitzar les pedres que destrossen les nostres botigues.
