Sílvia Paneque afirma que Parramon és una peça clau, per trajectòria i experiència, en el seu projecte per donar a Girona un nou impuls i tornar a posar l’educació i la cultura al centre de les polítiques
Parramon se suma a la candidatura, “per la confiança en Sílvia Paneque i el seu equip, per la solidesa i la transversalitat de la seva visió de ciutat, i per l’aposta decidida per la cultura, l’art i l’educació que durà a terme”
L’historiador i crític d’art Pere Parramon Rubio, serà el número 2 de la llista del PSC a Girona per les properes eleccions. Parramon té una àmplia activitat en el món cultural i de la docència, és també escriptor, comissari d’exposicions, gestor cultural i professor. Treballa per a la divulgació de l’art i la cultura i és especialista en art contemporani, art fantàstic i temes de gènere.
Pere Parramon ha explicat que formarà part de la llista municipal del PSC “per la confiança en Sílvia Paneque i el seu equip, per la solidesa i la transversalitat de la seva visió de ciutat, i per l’aposta decidida per la cultura, l’art i l’educació que durà a terme”. Per a Parramon, aquesta decisió d’incorporar la cultura com un dels elements fonamentals del projecte de govern ha estat determinant. “El mateix fet que una persona independent i del món cultural ocupi el segon lloc ja és indicador de la pluralitat de veus amb què s’entoma el programa, i de la importància que se li dona als sectors de la creació i de l’educació”, ha explicat.
Pere Parramon ha afegit que afronta el repte de ser regidor des de la voluntat de servei amb la qual sempre ha treballat tant en el seu vessant com a teòric, mediador i gestor de l’art, com en el de funcionari de l’àmbit educatiu. “Com a servidor públic, i després d’haver ocupat diferents càrrecs liderant projectes i equips humans, tinc clar que he de ser un facilitador: Girona compta amb un patrimoni, un talent i una ciutadania extraordinaris que mereixen una visió i unes línies d’actuació que els permetin desplegar tota la seva capacitat creadora i transformadora”, ha manifestat.
Sílvia Paneque, per la seva banda, ha mostrat la seva satisfacció per la incorporació de Parramon a l’equip. “La llista de persones que m’acompanyarà a l’Ajuntament té un altíssim nivell, tant pel que fa a la seva capacitació, com pel que fa al compromís amb el servei a allò públic i a la ciutadania”, ha explicat Paneque. “En el cas de Pere Parramon incorporem a una persona amb un coneixement excel·lent de la gestió cultural i del món de l’art i ell és una peça clau, per trajectòria i experiència, en el nostre projecte per donar a Girona un nou impuls i tornar a posar l’educació i la cultura al centre de les polítiques a Girona”, ha afegit.
Pere Parramon és doctor en Història de l’Art i Màster en Comunicació i Crítica d’Art per la Universitat de Girona, amb formació, entre altres àmbits en Direcció de centres docents públics per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. Especialitzat en l’estudi i la mediació de l’art contemporani, així com en les relacions entre èpoques i artistes, és membre de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA); de la International Association of Critics of Art (AICA); del Comité Español de Historia del Arte i del Grupo de Estudios sobre lo Fantástico. Ha signat articles i crítiques sobre art, cinema i literatura en diversos mitjans de comunicació, com el suplement Culturas de La Vanguardia.
Pel que fa a la gestió artística i cultural, ha dirigit multitud de projectes, ha comissariat nombroses exposicions, sovint en col·laboració amb la també doctora en Història de l’Art Laura Cornejo (a Les Bernardes de Salt, el Museu de l’Empordà i el Museu de Granollers, entre altres), i ha estat coordinador d’exposicions i adjunt a direcció de la Fundació Vila Casas (2001-2003) i president de l’Associació dels Amics del Museu d’Art de Girona (2016-2018). També ha treballat en la divulgació cultural mitjançant cursos i conferències i ha estat membre de diferents jurats, com el de la XI Biennal d’Art de Girona 2021.
Parramon té dues novel·les publicades: La llengua dels ocells i El noi saltador i la reina dels guardians rossos, ambSd·edicions. En l’àmbit assagístic és autor, juntament amb la doctora en Història de l’Art M. Lluïsa Faxedas, del llibre Art contemporani a Girona, 1994-2019(GEiEG), on es realitza una panoràmica de la producció artística recent en l’àmbit gironí des de les perspectives de les institucions, dels creadors i dels públics. D’altra banda, amb el catedràtic d’Antropologia F. Xavier Medina és autor del llibre Juego de tronos: Realidades, ficciones, turismos (UCLM i UC).
Compromès també amb la docència, és professor de secundària i universitari. Funcionari de carrera des de 2008, actualment és professor a l’Institut Jaume Vicens Vives (Girona). A l’Institut Rafael Campalans va ser cap d’estudis (2008-2017) i director (2017-2021). Des de 2006 fins a 2019 va impartir l’assignatura de Teoria de l’Art al Màster Universitari Integratiu i del Diploma de Postgrau en Artteràpia organitzats per la Fundació Universitat de Girona i Grefart Artteràpia. Després d’haver estat professor d’Anàlisi dels mitjans de comunicació entre 2005 i 2007, des de 2018 és professor associat d’Historiografia i Metodologia als estudis de Grau en Història de l’Art de la Universitat de Girona.
