El PSC proposa al govern municipal reactivar la mesa d’emergència d’habitatge i desplegar polítiques que garanteixin habitatge assequible a Girona

Publicado en: Uncategorized | 0

Sílvia Paneque lamenta que la Generalitat no ha complert els objectius dels darrers cinc anys en habitatge social i que ara en el Pla territorial es tornen a marcar els mateixos objectius: fer 770 pisos del 2022 al 2027

El grup socialista a l’Ajuntament de Girona considera que és necessari fer tot el possible per garantir que el preu de l’habitatge a Girona sigui assequible i raonable per a la immensa majoria de ciutadans. Girona és l’onzena ciutat a Espanya i la segona a Catalunya amb el preu per m2 més elevat (1.910 €/m2 i una variació interanual de +4,10%). En lloguer, Girona també és la segona capital amb un preu més car a Catalunya ( 9,94€/m2 i una variació interanual de +6,19%). “La conseqüència és que viure a Girona és cada vegada més difícil o que els fills de les famílies gironines hagin d’anar a viure a d’altres municipis”, ha advertit avui la portaveu socialista, Sílvia Paneque.  

Per combatre aquesta evolució a l’alça del preu de l’habitatge a Girona, el grup socialista reclama a la Generalitat “que faci  inversions reals i ràpides en promoció d’habitatge públic; que es recuperin els plans de barri, que havien ajudat a dignificar zones amb un parc d’habitatge envellit i l’adquisició d’habitatge per tanteig i retracte”.

I en l’àmbit municipal, ha assenyalat Paneque, “l’Ajuntament ha de reactivar la mesa d’emergència d’habitatge, que és l’òrgan encarregat d’adjudicar els pisos de les famílies que s’han trobat abocades en un desnonament i que tenen moltes dificultats per accedir a un habitatge. Però també desplegar noves polítiques per millorar la seguretat i per combatre les ocupacions producte de la delinqüència que alteren greument la convivència quotidiana a la ciutat.”

Paneque ha lamentat que “les polítiques d’habitatge públic del govern de la Generalitat són inexistents a Girona”, i ha detallat que  el pressupost de l’Incasol pel 2022, destina 339M€ a inversions, de les quals 120M€ són per al Centre Recreatiu turístic de Vila-seca i Salou. “Ho dic perquè si els restem, el pressupost de l’Incasol és de 219,2M€, cosa que significaria un increment molt lleuger, de només l’1,28%”, ha explicat la portaveu socialista. “Ens hem fixat en el pressupost de l’Incasol perquè es va anunciar un conveni d’aquest institut amb l’Ajuntament de Girona amb el propòsit de fer una promoció de 105 habitatges socials de lloguer a la ciutat. El 2021 hi havia d’haver l’estudi fet i el 2022 s’havia d’adjudicar el projecte executiu. I ens preocupa no haver vist als pressupostos del 2022 cap inversió vinculada a aquest projecte”, ha advertit.

Paneque ha afirmat que ara mateix “no hi ha cap inversió en les línies principals, les que podrien beneficiar-nos, obertes per part de la Generalitat”.La regidora i diputada ha explicat que la Generalitat ha contestat per escrit al grup parlamentari socialista que no hi ha la previsió d’ampliar a curt termini l’adquisició d’habitatges en exercici del dret de tanteig i retracte. I que en els darrers mesos només se n’han fet 9, una xifra similar a altres poblacions gironines amb menys població. En aquest context, Paneque reclamaun increment de l’adquisició de pisos a través del dret de tanteig i retracte. “Tampoc tenim partida pel programa de barris i nuclis antics, que hauria de substituir els antics plans de barri i que a Girona podria beneficiar Santa Eugènia, Can Gibert o Pont Major, que tenen un parc d’habitatge més aviat antic al qual li convindrien aquestes millores”, ha afegit.

Pel que fa al Pla Territorial d’Habitatge, la portaveu socialista ha explicat que en el curs 2016-17 Girona tenia el 8,7% dels habitatges (3.766) destinats a polítiques socials; i que de l’any 2017 al 2022 la Generalitat es plantejava arribar a una taxa d’aproximadament el 10%, un fet que significava la incorporació de 770 habitatges més en 5 anys. “Aquesta feina no s’ha fet i en el Pla territorial es tornen a marcar els mateixos objectius pel període entre el 2022 i  el 2027”, ha lamentat Paneque

L’objectiu és que Girona arribi, en tres quinquennis, fins al 15 % d’habitatge social, que és la quota que recomana la UE a les ciutats. “Això a Girona ens situa en la necessitat d’incorporar entre 1.500 i 2000 habitatges en 15 anys, 770 el primer quinquenni”, ha avaluat Paneque. “A aquest esforç s’hi haurien de sumar actuacions municipals decidides amb l’objectiu d’actuar en el mercat de l’habitatge”. En aquest sentit, Paneque ha recordat que una de les qüestions en les quals cal actuar de manera immediata és l’habitatge buit. “Aquest treball de gestió quotidiana és clau, no només per sumar a la borsa pública alguns habitatges en mans de bancs que es puguin  gestionar com a lloguers assequibles, sinó també per evitar ocupacions producte de la delinqüència”, hi ha afegit. Per al PSC és fonamental fer polítiques de seguretat contra aquestes ocupacions,  “que no només tenen conseqüències nefastes sobre el preu de l’habitatge, sinó que creen problemes gravíssims a la vida dels veïns i veïnes”. Sílvia Paneque també ha posat de manifest amb preocupació els números de la mesa d’emergència de Girona, el taulell que rep les sol·licituds de les famílies en situació límit: “A la mesa d’emergències de Girona, el 2021 es van rebre 31 sol·licituds i només se n’han resolt 11 favorablement. Però és que d’aquestes 11, només 6 han acabat amb un habitatge adjudicat i a final d’any només s’havia fet efectiva una adjudicació”. “En resum, durant el 2021, de manera eficient, només s’ha adjudicat un  pis a través de la mesa d’emergències”, ha resumit la portaveu socialista. A més, Paneque ha fet una comparació entre el moment en el què ella estava al capdavant de la regidoria de Serveis Socials, l’any 2017, moment en el qual la mesa va adjudicar “32 habitatges amb un ritme de dos o tres pisos al mes”. També preocupa el retrocés dels pisos a disposició de l’Oficina Municipal d’Habitatge, que ha passat de gestionar-ne 263 el 2017 a tenir-ne només 251 a finals de 2021, segons consta en la memòria de l’any.

Sílvia Paneque i Joan Antoni Balbín a la roda de premsa