Des del PSC insistim al Ple del Parlament en la necessitat d’avançar en energies renovables tot denunciant la passivitat del govern de la Generalitat en aquest àmbit.
Aquestes setmanes hem vist com la comissió europea, a través del Consell de Medi Ambient que agrupa els Ministres dels països membres, han acordat un paquet de mesures per disminuir la dependència respecte del gas rus i refermar la solidaritat energètica respecte d’Ucraïna. El Consell va establir un debat profund d’orientació sobre els expedients del paquet de mesures anomenat Objectiu 55. Aquest paquet té el propòsit d’adaptar el marc legislatiu de la UE sobre clima i energia a l’objectiu d’aconseguir que la Unió sigui climàticament neutra el 2050, com a molt tard; i reduir les emissions netes de gasos d’efecte hivernacle d’ara fins el 2030 d’un 55% com a mínim en relació amb els valors de 1990.
A propòsit d’aquest posicionament avui he preguntat, durant el ple del Parlament, a la Consellera Teresa Jordà quines són les mesures urgents que pensa adoptar el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural per accelerar la transició energètica de Catalunya i compensar la fragilitat que ens origina la dependència del gas rus.
La Consellera Jordà ha respost que, davant la situació de crisi que ha originat la invasió d’Ucraïna per part de Rússia, les mesures que apliqui l’administració han de tenir present el propòsit de posar l’energia al servei del bé comú perquè no sigui sempre ciutadania qui en pagui conseqüències.
La millor recepta per evitar aquesta fragilitat, aquesta dependència, és accelerar la transició energètica. Som ben conscients de la globalitat del repte que significa canviar el model energètic per desterrar els combustibles fòssils. Però si no es fa des d’una voluntat explícita del Govern per accelerar el desplegament i la consolidació de les energies renovables no hi ha res a fer. I hores d’ara, entre el què diu el Govern i allò que fa hi ha un abisme.
El Govern diu que ha accelerat la transició energètica amb determinació. Doncs bé, segons el balanç d’energia de l’Institut Català d’Energia des del 2018, no hi ha ni un megawatt més de potència nova procedent d’energia eòlica malgrat que n’hem de tenir 5.000 d’activats pel 2030; Una altra dada: Tenim 71 megawatts procedents d’energia fotovoltaica i pel 2030 s’espera que en tinguem més de 7.000.
Més coses que diu el Govern: l’emergència climàtica no ens permet perdre ni un segon més. Els fets descriuen que avui a Catalunya hi ha 212 projectes pendents de tramitar per la Ponència de Renovables que la Generalitat ha tingut aturada durant nou mesos. I encara un altre fet: l’últim parc eòlic que ha entrat en funcionament a Catalunya ho ha fet després de sis anys de tràmits.
El resultat és que fins l’octubre de 2021 s’han presentat projectes per generar 14.400 megawatts d’energia eòlica i fotovoltaica a Catalunya, una potència que està molt a prop dels 15.400 que necessitem pel 2030, segons es desprèn de les dades del Govern. Però el cas és que no se n’ha tramitat gairebé cap.
Hem preguntat a la Consellera si ens podia enumerar quants projectes i quants megawatts pensa utilitzar aquest govern abans d’acabar 2022? I la resposta que hem obtingut ha estat una atzagaiada contra el Govern d’Espanya, a qui la Consellera ha acusat de no prendre mesures i d’actuar supeditat per les grans companyies energètiques. No li demanàvem pas això. Simplement volíem saber què ha fet el Govern de la Generalitat i, pel que sembla, o ha fet molt poc o la Consellera no té dades.
Convé recordar també que el Govern posa el biogàs com un bon exemple d’economia circular. Els fets són una altra vegada implacables: La planta de biogàs de la Galera encara espera un últim permís per part del Govern de la Consellera Jordà després de deu anys de tràmits.
Convé que el Govern abraci els fets. És hora de dir que la transició energètica no es mesura ni en paraules ni en declaracions, es mesura en megawatts objectivables i quantificables. Som pràcticament allà on érem fa deu anys. I ja no hi poden haver més motius, ni geopolítics ni mediambientals, per actuar.