Article de Sílvia Paneque publicat a El Punt-Avui el 17.01.2022
El combustible fòssil a Catalunya supera el 90% del total d’energia que utilitzem. Només el 2% de potència activa és verda i únicament aspirem a tenir-ne el 17% en 2030. La factura energètica anual de Catalunya és de 10.000 milions d’euros, un 4,2% del PIB català. Els números no poden ser pitjors i el govern insisteix a dir que la transformació que es planteja és la de la “microgestió de renovables amb parcs de creació d’energia de menys de 5MW”.
Hauria de tenir en compte que la mateixa Generalitat ha comptabilitzat que complir els objectius internacionals i europeus contra el canvi climàtic tindrà un cost a l’entorn de 57.000 milions d’euros a Catalunya, el doble del pressupost anual de la Generalitat. 7.381 euros per cada català o catalana, tingui l’edat que tingui. Aquests números expliquen que Europa ja hagi dit amb claredat que la descarbonització exigirà que el 80% de la inversió haurà de ser privada. D’altra banda, de parcs de menys de 5MW en caldrien 2.254 segons els objectius de la mateixa Generalitat el 2030 (un cada dos dies) i 12.600 al 2050 (gairebé 2 cada dia). A més, les renovables no són eficaces a tot arreu.
Catalunya és a la cua de les renovables i sembla evident que necessitarem quelcom més que la “microgestió”. El govern ha renunciat als 400 projectes presentats després del decret 16/2019 i ha dit que hi havia “sobreabundància de projectes”. Pot haver projectes mal plantejats, perquè el mateix govern no ha presentat una planificació ordenada de com fer-ho. Tanmateix allò que no hi ha és “sobreabundància de projectes”. A Catalunya de l’única cosa que hi ha sobreabundància fins ara és de combustibles fòssils.
Hem presentat propostes concretes com un fons local verd per als municipis; convenis de participació i cobenefici; suport al transport públic descarbonitzat; plans de barri d’eficiència energètica o inversió a les infraestructures verdes. Però, de moment, no han estat acceptades.
El nou decret 24/2021 va en contra de l’opinió del conjunt del teixit econòmic català i no té cap garantia de complir els objectius científics internacionals ni europeus. Tampoc ningú no explica com farem possible un mercat energètic propi sense dependència exterior.
Fer les coses com fins ara serà molt més car per al planeta i per a Catalunya. A més, perdem oportunitats com la captació de fons europeus destinats a la transició energètica, que podrien ser palanca d’un nou procés d’industrialització sostenible.
