- La portaveu del PSC es proposa projectar Girona a partir de la recuperació del lideratge públic, internacionalitzar-ne el valor econòmic, restablir la seguretat i crear motors de creixement, progrés i oportunitats
- Paneque parla amb èmfasi de transformar la ciutat sobre la base de la seva pròpia identitat; enfortir el centre com a projecte col·lectiu i relligar-lo amb els barris amb empenta pública.
- El projecte socialista estableix com a prioritats estimular la mobilitat sostenible, protegir el medi ambient, rellançar la cultura i engegar la renovació urbana d’una ciutat oberta i diversa, respectuosa, segura, cívica i que sigui un model de convivència.
Girona, 19 de maig de 2022
Projectar Girona a partir de la recuperació del lideratge públic, internacionalitzar-ne el valor econòmic, restablir la seguretat i crear motors de creixement, progrés i oportunitats. Transformar la ciutat sobre la base de la seva pròpia identitat; enfortir el centre com a projecte col·lectiu i relligar-lo amb els barris amb empenta pública. Estimular la mobilitat sostenible, protegir el medi ambient, rellançar la cultura i engegar la renovació urbana d’una ciutat oberta i diversa, respectuosa, segura, cívica i que sigui un model de convivència. Aquestes són les idees fonamentals que va desglossar ahir la portaveu del PSC a l’alcaldia de Girona i primera secretària de l’Agrupació de Girona del PSC, Sílvia Paneque, en la presentació del seu projecte de ciutat. «Hem iniciat el camí cap a l’alcaldia de Girona. El govern ha rebut de part nostra la bona disposició per fer avançar la ciutat. Un tarannà que no ha estat correspost. És obligatori començar a parlar de fer possible l’encàrrec democràtic de la ciutadania, l’encàrrec de millorar una ciutat que ho té tot per ser esplèndida. Però que en canvi sovint pateix la inacció i el cansament d’aquest equip de govern. Això no s’hi val. I no s’hi val, perquè tenim la responsabilitat compartida d’explicar que Girona té al davant grans oportunitats», ha reflexionat Paneque.
«Com volem que sigui Girona? Volem fer una ciutat competitiva i amb un creixement econòmic consistent. I com ho farem? D’una banda, amb la creació d’una Oficina de l’Empresa amb agents econòmics i socials. I amb el desplegament d’una estratègia de suport per al enfortiment nacional de Girona i posant en servei les eines adients per a una internacionalització potent», ha ressaltat Paneque, que ha volgut citar el hub hostaler i gastronòmic i el del ciclisme, dos sectors que han contribuït a l’enfortiment de la posició de Girona a nivell nacional, estatal i internacional: «Els sectors de l’hostaleria, la restauració i el comerç han treballat de valent per tenir bons resultats en la direcció de fer-nos més forts a fora. Els hub del ciclisme i l’alimentari ja els tenim. Han de sentir l’Ajuntament a prop i hem de potenciar els dels sectors mèdic, biotecnològic i digital, com a nous espais d’oportunitats punters».
Més enllà de l’oportunitat que representa la vitalitat i el vigor de les fortaleses de Girona, Paneque ha fet esment d’una manera especial a l’estricta necessitat de «recuperar els grans consensos de ciutat, tornar a engegar el motor de les transformacions, emprendre de nou el camí del progrés, en definitiva. I us haig de dir que això serà possible amb la bona entesa, lleialtat institucional i pacte polític amb altres administracions. Com la Generalitat, l’Estat o Europa.» «Per això, és tan important tornar a tenir una alcaldia que es mogui en la moderació, que no faci sortides de to, que recuperi la humilitat del treball i que es dediqui amb cos i ànima a Girona. Estic convençuda que un govern gironí de tarannà dialogant pot aconseguir grans èxits amb pactes i el primer de tots ha de ser el Nou Arxiu Provincial de la ciutat de Girona». I seguidamentha insistit en la internacionalització com un dels elements cabdals per a la transformació de la ciutat: «És urgent desplegar un projecte fort per captar talent internacional; és imprescindible convertir-nos en atractius a l’àmbit empresarial. Les subvencions europees ens permeten ser millors i guanyar capitalitat. Hem de crear, en definitiva, incentius per ser a Girona. Europa atorga oportunitats a l’eficiència en aquest camp. A la vegada, aquesta estratègia també permet enfortir les nostres empreses i connectar-les a un teixit econòmic més estructurat, estable i competitiu. La innovació és progrés econòmic avui i cal tenir especial atenció als sectors de la sostenibilitat, la industria verda, la tecnologia i la digitalització. Sectors especialment forts per captar inversions d’Europa»
La portaveu socialista ha fet una anàlisi crítica dels últims quatre anys, durant els quals ha constatat que «Girona no ha avançat gens» i que el govern de la ciutat no ha sabut resoldre els problemes que tenia plantejats en l’inici del mandat. Paneque ha parlat amb èmfasi sobre la urgència de crear l’entorn adequat per estimular la transformació de la ciutat i s’ha referit a la seriosa advertència sobre la pèrdua de valor econòmic i de capitalitat de Girona que es desprèn de la majoria dels indicadors. Les dades ho confirmen: per efecte de la pandèmia l’economia catalana va decréixer d’un 11% i la de Girona d’un 14%; l’atur a la ciutat es mou entre 5.700 i 6.689 persones; la població activa ha baixat de 639 persones respecte de 2010 i unes 5.000 es poden trobar sense feina i desconnectades del sistema; l’atur del sector turístic avui a Girona és pitjor que quan Convergència i Unió va començar a governar la ciutat (1.286 el 2010 i 1.314 el 2021); el nombre d’altes d’activitat econòmica va arribar a un mínim històric de 251 el 2020 i els ICIO (impost vinculat a la construcció) han baixat fins a valors del 2010.
«El PIB per Càpita de Girona ha retrocedit els últims 10 anys. En canvi els impostos sobre l’habitatge, l’IBI o el servei d’escombraries són molt més cars i amb creixements d’un 15% els últims anys. Una altra qüestió diferent és que, a més, aquests serveis són pitjor ara que aleshores», ha puntualitzat Paneque, que ha volgut fer esment de l’actitud de responsabilitat que ha conduit el PSC a estendre la mà al govern per trobar acords de ciutat: «Hem estès la mà i ens hem quedat sols perquè a Girona avui no hi ha voluntat de pacte. Però no ens hem quedat quiets i hem avançat en la línia de trobar una solució per les dificultats que ens trobem com a ciutat». Seguint l’anàlisi que ha desenvolupat durant el seu discurs, la portaveu socialista no ha volgut deixar passar per alt la necessitat de recuperar la cordialitat institucional amb totes les administracions, en contrast amb les controvèrsies de segell polític provocades pel govern municipal: «Abocar-se a la petitesa política de culpar algú altre només per treure’n rendiment polític, és oportunista. Estic convençuda que l’alcaldessa Marta Madrenas hauria de ser conscient que Girona sempre ha aconseguit allò que s’ha proposat amb arguments, convicció i fermesa; però també amb moderació, franquesa i educació. Entendre el valor de la política més enllà de la ciutat per aconseguir inversions estructurals és una de les grans prioritats de Girona»
El full de ruta de Sílvia Paneque inclou un principi fonamental: «El segell polític, molt gastat els últims temps, s’ha de deixar a casa en qüestions de ciutat. I, per això us dic, que hem de tenir el mateix nivell d’exigència amb l’Estat que amb la Generalitat. I el mateix respecte». Efectivament, la portaveu socialista ha constatat que quan Girona ha tingut una bona relació amb les administracions superiors, la ciutat hi ha sortit guanyant. El projecte socialista vol prendre la referència de l’alcaldia de Joaquim Nadal i renovar-la per adaptar Girona a la idea de ciutat moderna en la què cada barri té un microcentre amb serveis, espais comuns i teixit comercial que li atorguen vida pròpia i, al mateix temps, confegeixen un conjunt urbà cohesionat. La transformació de la ciutat inclou convertir el sector sud de Girona en un revulsiu connectat amb el campus de salut del nou Trueta; millorar la seguretat de tot l’entorn urbà amb un increment progressiu del contingent de policia municipal i la creació d’una comissaria a Santa Eugènia per conservar i millorar els nivells de qualitat de vida; estimular el civisme; establir un sistema de mobilitat sostenible en el què s’activin les zones de baixes emissions, un circuit energètic i el retorn de la natura a la ciutat, sense haver de recórrer a solucions «descabellades» com la de deixar créixer les herbes als escocells. Totes aquestes accions no es poden desvincular ni del respecte per la diversitat que acull Girona, ni de les polítiques públiques d’habitatge, ni de l’indispensable compromís a favor de la sostenibilitat i el compliment dels principis de l’agenda 2030: «Ja es veu clar que hem donat fa molt temps l’esquena a les reformes i transformacions per mantenir-nos al dia en sostenibilitat. La modernitat és el retorn de la natura a la ciutat, potenciar els espais de transició urbana i naturals (en especial, els fluvials), les infraestructures verdes i la consolidació de la vegetació urbana i ordenada».
«El meu pensament polític no és revolucionari. I no soc arrogant de pensar que tot s’ha de fer de nou. Més aviat estic convençuda que Girona és una gran ciutat i que en els seus atributs principals, hi podem trobar bons camins de futur àmpliament compartits». Paneque ha seguit el seu discurs de presentació destacant el projecte urbà per la ciutat de Girona, en el qual hi tindrà un paper rellevant la zona centre de la ciutat: «L’actualització del centre tindrà un fort impacte com a motor tractor a les nostres terres, a Catalunya, Espanya i a l’Euroregió Pirineus-Mediterrània. De l’altra, l’actualització de relligar la ciutat no és només un projecte urgent, tal com recordava un estudi de la Universitat de Girona fa uns dies, sinó també una idea clara per treure tot el rendiment possible d’una ciutat que avança sense deixar ningú enrere.» «El motor públic ha de reanimar una re-industrialització, d’un sector, el de la indústria, que encara no ha arribat a un grau suficient de competitivitat. Hi ha molts llocs de treball en els serveis vinculats a la indústria que podrien ser més forts. Hi ha hagut una manca de grans projectes, en general, durant l’última dècada i la indústria ha estat oblidada. I no crec que ho hagi d’estar», hi ha afegit la portaveu, que ha volgut fer esment a l’impuls que s’ha de donar a l’aeroport Girona-Costa Brava: «Si el govern de Catalunya no fa una política de competitivitat i d’excel·lència, arribem a la determinació que el govern de Girona ha d’incrementar les polítiques de transformació i progrés. El nostre Aeroport de Girona necessita un Pla estratègic de la Generalitat, que el converteixi en un node sostenible amb 3,5 milions de passatgers a l’any. I això depèn únicament del fet que el govern de Catalunya sigui capaç de definir una estratègia de desenvolupament comercial de l’aeroport, tal com també ja ha demanat la Diputació de Girona.
