La candidata socialista i la número tres de la llista socialista, Bea Esporrín, han explicat també la necessitat de millorar el tracte als ciutadans i l’eficiència d’alguns processos interns de l’Ajuntament
La candidata socialista a l’alcaldia de Girona, Sílvia Paneque, planeja un Ajuntament molt més obert a la ciutadania i les seves necessitats, amb protagonisme del bon govern i amb un enfocament molt més sobre el terreny dels regidors de barri. La candidata socialista ho ha explicat aquest matí amb la regidora i número tres de la llista, Bea Esporrín, que ha assenyalat també la necessitat de millorar d’alguns processos interns del consistori d’incrementar el grau d’execució del pressupost municipal.
Sílvia Paneque ha explicat que els darrers quatre anys “s’ha evidenciat un deteriorament dels serveis públics i de l’atenció a la ciutadania i s’ha vist com no hi havia ni un govern ni una organització enfocat en facilitar les gestions del dia a dia dels ciutadans i ciutadanes”. Paneque ha posat exemples de queixes que ha recollit dels ciutadans durant els darrers anys, com el fet de no obtenir resposta als suggeriments o queixes a la bústia d’avisos de l’Ajuntament o el fet de no veure als carrers als seu regidor o regidora de barri un cop per setmana, com s’havia fet anteriorment. “Molts ciutadans han trobat que l’Ajuntament, en comptes de donar la cara a la ciutadania més aviat s’amagava i que donava l‘esquena a aquesta gestió del dia a dia”, ha conclòs. “Per tant, el nostre compromís és tornar a obrir de bat a bat les portes de l’Ajuntament per als ciutadans”, ha explicat. “Volem retornar a un servei molt acurat i d’atenció a la ciutadania amb regidors i regidores de barris que realment tinguin responsabilitat i funcions de regidors de barri, no com ara”, ha assenyalat l’alcaldable.
Paneque ha afegit que el seu govern comptaria també amb un govern tècnic del qual ja ha donat a conèixer el nom de l’arquitecta Olga Felip “com a persona encarregada de donar transversalitat a totes les polítiques vinculades a l’Agenda 2030, en qüestions, per exemple, de l’àmbit de transició ecològica o urbanístiques”. “Hi haurà altres persones que s’aniran incorporant a aquesta estructura tècnica que donarà suport als regidors i farà d’enllaç amb tota l’organització de la casa”, ha explicat.
Per la seva banda, Bea Esporrín ha explicat el “compromís per agilitzar tota l’acció del govern, tant en l’atenció a la ciutadana com també a nivell intern”. Sobre la millora a l’atenció a la ciutadania ha posat exemples com les llargues esperes de les persones que necessiten ser ateses a l’Ajuntament sense cita prèvia o situacions en què s’ha trigat mesos en donar resposta a requeriments fets pels familiars d’una persona que ha mort, quan el ciutadà que ho demana està passant per un moment de dol. Entre les accions susceptibles de millora, Esporrín també ha citat l’atenció als terminis de caducitat dels contractes. “Estarem atents a que no torni a passar el que ha passat en contractes com el de neteja, que no es va fer amb la diligència suficient i va estar aturat molts mesos. S’han hagut de fer moltes revisions d’ofici, amb tot el temps que això suposa de treball del personal funcionari i amb els perjudicis que això suposa de cara al servei que té la ciutadania”, ha explicat.
Per a Sílvia Paneque i Bea Esporrín també és fonamental poder millorar l’execució del pressupost municipal. “Tenim un dels IBI més cars d’Espanya, una pressió fiscal molt alta i no és de rebut que els recursos que captem dels ciutadans no reverteixin en la millora de la seva ciutat i es quedin al calaix”, expliquen. Esporrín també ha indicat la necessitat de fer un esforç en relació a processos de participació municipals als quals ciutadans i entitats hi destinen temps i dedicació i que després han quedat aturats. Com a exemples, ha citat la Taula de l’Aigua o el gran procés participatiu per al Pla Especial de la Devesa, que ha quedat en res, malgrat tots els diners i temps destinats. Sobre el Pla Especial de la Devesa, Paneque hi veu també “una manca de lideratge absolut per part del govern i l’alcaldessa i la por a prendre decisions que potser no agradaran al 100 per cent de la ciutadania, però que s’han de prendre”.
