A propòsit d’una intervenció al ple del regidor Joan Antoni Balbín, la regidora d’habitatge de Girona, Anabel Moya, va proposar públicament un acord de ple per destinar un milió d’euros a la compra d’habitatge a la ciutat a partir de l’any que ve. Si la regidora parlava seriosament, li diem amb la mateixa seriositat que els socialistes hi donarem suport si aquesta mesura està ben formulada. Una inversió d’aquesta naturalesa suposaria sumar actius al parc d’habitatge social de la ciutat i convindria que el govern de Junts i ERC la incorporés en l’ordre del dia del Plenari del mes d’octubre per aprovar-la.
Abans de tot això convindria veure el conjunt de la proposta i conèixer els detalls. La declaració de la regidora és un punt de partida esplèndid, si efectivament aquesta compra es fa realitat i no es queda en una mera evasiva. També tindrà sentit, per exemple, si, per efecte de l’aprovació, pren la consistència de la moció del PSC per impulsar la construcció municipal d’habitatge públic i l’adquisició de més habitatge aprofitant l’opció preferent de l’administració en l’oferta que emet la Generalitat.
Els pisos que es poden comprar i reformar amb un milió d’euros no van més enllà d’11 o 12. Però sumar un milió sempre és benvingut, sobretot si serveix per comprar habitatge construït per disposar-ne de manera immediata. Això no obstant, una vegada ens hàgim entès per destinar aquesta partida mínima d’un milió d’euros anual, s’haurà d’explorar si no és millor la compra d’habitatge de segona, atès el preu més competitiu del metrequadrat construït, en el cas de l’habitatge social.
Invertir un milió a comprar pisos és una bona proposta que es pot complementar amb inversions per a construcció d’habitatge de lloguer públic. Atenent a la situació de falta d’habitatge social a la ciutat, és gairebé obligat multiplicar el contingent d’habitatge de lloguer social si realment volem influir en la rebaixa dels preus, que avui són elevadíssims i prohibitius. Sense pisos socials Girona no pot respondre a les emergències relacionades amb la falta d’habitatge ni pot actuar en el mercat de l’habitatge garantint un equilibri dels preus que els faci accessibles a la major part de la població.
