La regidora del PSC afirma que les dades sobre l’increment del 86% de les ocupacions d’habitatges a la ciutat en només quatre anys que publicava el Diari de Girona, certifica el desastre en què s’ha convertit la gestió de l’actual govern
La regidora Bea Esporrín denuncia que el desastre de les polítiques d’habitatge del govern és evident i lamenta que així ho certifiqui l’augment d’un 86% de les ocupacions a la ciutat. «Hi ha, per una banda diferents anuncis i publicitat de candidats que són al govern de l’Ajuntament i crec que seria bo que posessin tota la seva atenció en el govern de Girona fins a l’últim segon», ha explicat Esporrín en referència als últims actes organitzats pels partits que formen part del govern de Girona. «També em sorprèn, i molt, que hi hagi diferents candidats que defensen el valor d’aquest mandat quan tot Girona va ple que han estat quatre anys perduts, que no hi ha hagut cap consecució tangible i que tenim problemes greus en habitatge i en seguretat o blufs com el bloom i mil obres inacabades».
La relació entre inseguretat, pèrdua de qualitat de vida i la ineficàcia de les suposades polítiques d’habitatge resulta evident, segons el grup municipal dels socialistes de Girona. «És molt convenient recuperar el programa d’escales segures, que havia donat resultats molt bons, per evitar les dificultats derivades de les ocupacions altíssimament per a veïns i veïnes que provoquen les ocupacions altíssimament molestes i intempestives que amoïnen els veïns», ha demanat Bea Esporrín. «Si en un barri la plaça pública es deteriora, si hi ha blocs sencers ocupats il·legalment que provoquen greuges i problemes a les persones que viuen de manera acordada i legal amb un contracte de lloguer, si es produeix tot això, en aquests entorns es perd qualitat de vida i hi apareixen problemes greus».
Hi ha d’haver un treball intens, segons la regidora Bea Esporrín, en la gestió diària. I en aquest procés «les polítiques d’habitatge són claus. Les ocupacions han de desaparèixer i s’han de garantir lloguers raonables o socials a les famílies vulnerables. Aquests Drets han de ser garantits de la mateixa manera que tothom ha d’assumir el deure de mantenir una actitud cívica i el compromís de respectar els drets dels altres». «O es canvia la dinàmica de les ocupacions per un sistema de lloguers socials i, d’aquesta manera s’impedeixen les ocupacions, o es crearà un ecosistema social en què el desordre incentivarà a incomplir altres regles». «Igual com s’ha de garantir el dret a l’habitatge a tothom s’han de recuperar unes regles iguals per a tothom en referència a la propietat».
«L’augment colossal de les ocupacions en aquests últims quatre anys a Girona ha tingut i encara té afectacions enormes en la vida dels gironins i gironines per diferents raons», ha denunciat Bea Esporrín. La primera d’aquestes repercussions negatives és que hi ha edificis sencers ocupats a diferents barris de la ciutat. «Hi ha escales de comunitat absolutament abandonades sense ni un sol propietari i, algunes vegades, s’ha donat el cas de persones que han quedat atrapades en un pis de la seva propietat que ha perdut bona part del seu valor de resultes del desordre que l’envolta».
El preu de viure o tenir un pis a la ciutat de Girona ha estat una altra de les qüestions que ha avaluat la regidora Bea Esporrín, en nom del grup municipal de Sílvia Paneque. «L’absència de polítiques d’habitatge del govern de Junts ha estat absoluta i la conseqüència és la pèrdua de valor dels habitatges afectats pel malviure al seu bloc que provoquen les ocupacions. I així ens trobem que hi ha carrers de la ciutat en les quals ningú no vol anar a viure pels conflictes que s’hi couen i en altres zones, en canvi, el preu del lloguer puja i es fa prohibitiu. És un fracàs rotund». Bea Esporrín ha assenyalat la importància d’iniciar polítiques ambicioses per tenir un ampli parc d’habitatge públic de qualitat, «prou solvent perquè l’Ajuntament vulgui i pugui tenir incidència en el preu del lloguer i de viure a Girona».
En el camí de les solucions, Bea Esporrín ha apuntat que en moltes ocasions «Sílvia Paneque ha insistit molt en les prioritats de Girona i en què l’habitatge hauria de ser en el centre de les polítiques públiques de l’Ajuntament». Aquesta actitud de govern tindria conseqüències en la millora de la qualitat de vida a diferents barris de la ciutat, contribuiria a reduir la densitat de població i aplanaria el terreny per tenir entorns socials més adequats per créixer i viure-hi. «Un barri en el qual només hi ha gent d’alta capacitat adquisitiva i cases aïllades no té prou vida; i un altre en què les escales de la comunitat tenen bústies trencades i unes males condicions de manteniment i d’higiene atrau molt sovint altres problemes socials i de convivència».
El grup municipal del PSC considera que «no s’ha insistit prou en polítiques socials». «En aquest mandat hem insistit molt i més d’una vegada que calen accions concretes a favor del teixit econòmic i social de la ciutat per cohesionar i enfortir Girona. Hem dit moltes vegades que no s’han atorgat prou recursos per crear ocupació i oportunitats i hem lamentat que la falta de nous pisos de lloguer social incrementava cada dia la densitat de població d’alguns barris i creava problemes», ha dit Bea Esporrín. «Consultin a les actes del Plenari quantes vegades hem demanat que s’utilitzessin els romanents per polítiques econòmiques i socials i la resposta del govern ha estat el silenci».
«Quan hi ha molts ciutadans i ciutadanes que denuncien la inseguretat a la ciutat, vol dir que hem arribat a l’última conseqüència de la pèrdua de qualitat de vida als barris i, per tant, al conjunt de Girona». Efectivament, la premsa de Girona ha denunciat baralles, agressions, ocupacions i robatoris a barris molt diferents i problemes de tràfic de drogues i plantacions de marihuana en pisos, a zones de Girona ben diverses. «La degradació de l’espai públic, escales abandonades i, finalment, la inseguretat són les nefastes conseqüències de no haver tingut cap cura en la gestió del dia a dia de Girona, de no haver insistit en les polítiques de suport al teixit econòmic, de no haver creat prou oportunitats en ocupació i d’haver abandonat la construcció d’habitatges públics que evitin la gentrificació».
