No hi ha falta de cohesió en l’equip de govern, sinó que ens complementem amb dos eixos diferents
Sílvia Paneque fa balanç dels més de dos anys de mandat, que ha tingut un clar punt d’inflexió: l’entrada del seu grup, el PSC, al govern el març del 2016.
Què creu que ha canviat amb l’entrada del PSC al govern?
Vam començar el mandat amb una situació que ve d’un temps molt complicat per al món municipal socialista. En el primer tram hi havia grups com ara ERC, que intentaven fer govern des de l’oposició i quedaven coses encallades, i nosaltres insistíem que calia una estabilitat per anar executant allò prioritari per a la ciutat i no estar depenent del joc de vots. Crec que la nostra entrada al govern el que aporta principalment al principi és estabilitat i crec que en aquest any i escaig hi hem introduït polítiques que nosaltres havíem defensat, polítiques d’esquerres, en l’àmbit de convivència ciutadana, de drets socials, i ens en sentim molt orgullosos.
Se’ls acusa de ser un govern poc cohesionat.
Som dos partits molt diferents, però ja n’érem conscients en fer el pacte. Per això el vam fomentar en dos eixos. El primer, que en política nacional cadascú mantindria la seva visió i vot, i que ens centraríem en la ciutat. I que, dins de la ciutat, que si fins aquell moment l’alcalde Puigdemont havia defensat una política molt de promoció de la ciutat, del turisme, de Girona com una marca al món, nosaltres hi introduíem l’aspecte de cohesió, de barris. Llavors, en el projecte de Marta Madrenas en què participem hi ha aquests dos eixos de treball: un de promoció de la ciutat que porten les àrees del PDeCAT i un molt centrat en la cohesió dels barris, que portem nosaltres. Jo, això, ho veig com una complementarietat, no com una falta de cohesió de l’equip de govern.
Però fins i tot com ho explica sembla totalment dividit…
Però es complementa. Nosaltres pensàvem que, al projecte de Puigdemont, hi mancava la part de treballar més la cohesió amb els barris i, per tant, ho veig com un complement positiu, no com un element de diferència. La relació amb l’alcaldessa és excel·lent.
Duu una macroàrea, amb Ocupació, Seguretat, Joventut i Afers Socials. Què se sent més orgullosa d’haver implantat?
Un exemple de la manera de treballar que hem volgut implantar és l’obertura de l’Espai Güell, on estan treballant totes les seccions que deies. És en un barri on calien equipaments municipals i on intentem que aquelles persones, sobretot joves, que estan depenent de drets socials puguin passar a ser un ciutadà de ple dret i contribuir al creixement de la ciutat a través de l’ocupació. Com es complementa des de la policia municipal? Amb un treball estricte de mantenir les normes de convivència a l’espai públic.
I quins creu que són els principals reptes pendents de ciutat?
En la gestió del dia a dia s’ha de tenir una mirada a mitjà i llarg termini. Cal un creixement de ciutat vinculat a la innovació, i el parc científic aquí és una peça important i s’ha de treballar perquè torni a tenir l’activitat que havia tingut fins ara. Pensem també que les relacions entre l’Ajuntament i la UdG s’han d’estrènyer amb una programació estable al llarg de l’any que ens pugui posar al capdavant del coneixement. En l’àmbit urbanístic, tota la millora de l’entrada sud de Girona, que s’ha de dignificar. I a la zona nord tenim ara un pol d’activitat econòmica com és el Trueta i pensem que s’ha de mantenir. Ja no només pensant en Girona ciutat sinó en l’àrea urbana.
Té previst tornar a ser la candidata del PSC el 2019?
El nostre grup municipal està molt centrat en l’any i mig que queda. És la nostra prioritat. Volem aprovar amb nota la nostra gestió. Jo tinc clar que vull presentar la meva candidatura el 2019, però al PSC fa temps que fem primàries i serà la família socialista gironina la que ho hagi d’avalar o no.
És obligatori parlar de l’1-O. Ja ha dit que no posaran pals a les rodes, però que no hi participaran. Això no és no mullar-se?
Fa uns mesos que estem preocupats per l’escalada de tensions que hi va havent a mesura que s’acosta l’1-O. El nostre grup vam decidir que no fem política d’“oposició a”. No hem volgut mai manifestar-nos en contra d’un projecte polític que ens sembla molt legítim però no compartim, com és la independència. No farem política, com fan d’altres, en contra. Si em preguntes si comparteixo la convocatòria del referèndum per participar-hi, ja hem dit clarament que no, però no només per falta de garanties democràtiques sinó per un problema de fons del qual no es parla prou i és més important: la unitat del catalanisme que sempre hi havia hagut s’ha trencat. No hi ha cap projecte, ni el d’autonomisme ni el d’independentisme, que tingui una majoria social prou àmplia per assegurar que ens en sortim com un sol poble. I el nostre desig, i on ens definim molt clarament, és que cal trobar punts d’acord, intermedis, entre totes les forces polítiques catalanes o almenys en una àmplia majoria per tenir un projecte de país amb un 70-80% de suport. Jo no tiro la tovallola ni em rendeixo. Em nego a situar-me en un camp de blanc o negre.
Amb l’alcaldessa disposada “a tot”, se sentiran còmodes al govern arribat el moment?
Nosaltres hem dit que no hi col·laborarem i l’alcaldessa, que sí. Tenim més que acceptat que tenim una diferència de projecte nacional, que des del principi hem sabut separar de la gestió. Fins ara no hi ha hagut cap tensió i no crec que n’hi hagi d’aquí a l’1 d’octubre perquè les posicions són clares. Ho tenim molt assumit tant l’alcaldessa com jo i no ha d’implicar cap tensió.