Catalunya, nació de ciutats – Fòrum | L’era de la col·laboració

Catalunya és un node a Europa com a nació de ciutats. El concepte em sembla rellevant, perquè recull la importància, d’una banda, de la identitat catalana, vinculada a paraules com municipalisme, ruralia, muntanya, mar i, en definitiva, Pirineus i Mediterrània en relació a nació. De l’altra, el terme “ciutats” comporta progrés, obertura, internacionalització, creixement, innovació, urbanitat vinculada a civilitatLa identitat és important i les transformacions, reformes i actualitzacions exitoses han estat sobre el respecte al conjunt de referències, paisatges, valors i cultures que defineixen un país. Però també ho és conèixer que Catalunya és una terra, que ha contribuït al lideratge econòmic d’Espanya; que ha estat puntera en industrialització i, per tant, en innovació; i que ha estat un lloc en el món avançat en la defensa de la democràcia i dels drets socials.

Catalunya com a nació de ciutats és un node a Europa i quan ha treballat amb lleialtat institucional amb un govern d’Espanya disposat a sumar esforços s’han aconseguit grans èxits molt recordats, el més important dels quals és la Barcelona olímpica de l’alcalde Pasqual Maragall. Obertura, marca Barcelona catalana, col·laboració entre institucions, objectius estables i possibles i ambiciosos. Dic tot això, perquè la identitat de Catalunya, per tant, està vinculada a la defensa del progrés, a la reivindicació de la democràcia i de les llibertats, a la voluntat de saber superar dificultats i reptes i, en definitiva, a la possibilitat de tornar-nos a posar d’acord per tenir excel·lència en els diferents àmbits importants a la vida dels catalans i catalanes.

No cal argumentar, perquè s’entengui, que tenim un recorregut de millora en educació, salut, mobilitat, energies renovables, allunyar l’amenaça de les inundacions i de la sequera a la vegada, connectar-nos millor amb el món, entre d’altres.

I, això no obstant, la immensa majoria dels catalans i catalanes, avui, estan disposats a dialogar per observar fins a on ens podem posar d’acord i fer-ho. Crec que això és nou. Ens podem posar d’acord a fer de la política un lloc de treball a favor de la gent, posar d’acord en la defensa de la democràcia i dels drets, posar d’acord en què és important que el nostre país, en definitiva, tingui millors dades de creixement.

La democràcia, el creixement, la lleialtat institucional, la bona col·laboració amb el govern central, l’europeisme, l’ambició o el creixement són especialment importants per a Catalunya en un escenari internacional que presenta alguns interrogants i amenaces evidents. Les autocràcies són actors forts, d’una banda; i Europa és més que evident que ha d’enfortir els valors i la identitats comuns i la unitat per tenir un paper al món que aporti fermesa i seguretat en les llibertats.

Catalunya, porta d’EuropaCataluña es una de las puertas de Europa, no solamente por los puntos de identidad que comparte, como la modernidad, el desarrollo y la equidad, sinó también por otros aspectos tangibles. Fíjense en la importancia de contar con un aeropuerto de la dimensión del Josep Tarradellas Barcelona-El Prat, que tenga el atributo de referencia internacional e intercontinental, y que a su vez se presente como una infraestructura audaz e innovadora en el marco del respeto al medio ambiente. Los puertos de Barcelona y Tarragona nos convierten también en una de las puertas de Europa, en este caso abierta a las mercancías que recibimos procedentes del mercado asiático, que debe comunicarse con España y con el resto de la Unión a través del Corredor Mediterráneo, que se está desarrollando y que debe finalizarse en los próximos años, en beneficio de Cataluña y de España. Son la gran puerta de mercaderías desde Oriente hasta Europa. La capacidad de exportación de Cataluña nos exige también ser capaces de ofrecer la mejor versión de nosotros mismos. En la consciencia compartida de Cataluña, la utopía pragmática es tener un país en el cual los trenes lleguen diariamente con puntualidad. Trabajamos conjuntamente con el gobierno de España en el proyecto de reformas de la red ferroviaria sur. Causan molestia a nuestros conciudadanos, pero esas molestias son el tributo que debemos asumir para conseguir que un día seamos una referencia de trabajo y gestión eficiente para que, en consecuencia, nuestro sistema ferroviario funcione de manera puntual y exacta.

El traspaso de la gestión de este servicio a la Generalitat tiene como objetivo la mejora de la calidad de vida de las personas, con independencia de cuales sean sus recursos económicos, para fundamentar y consolidar la equidad en nuestra sociedad.

Aprovar el Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya, redactat el 2006, amb un mapa complet de ports, aeroports, trens i carreteres; associat al Pla de Serveis Ferroviaris i el Pla de Rodalies 2025-2030 (amb empresa catalana operadora dels serveis que fa Renfe). A més, el Departament treballa per ampliar la xarxa de metro la Regió Metropolitana amb Línia 9 amb noves estacions el 2027 (Sagrera, TAV, Sagrera Meridiana, Plaça Maragall i Guinardó-Hospital de Sant Pau, en funcionament el 27) i la finalització del tram central el 2030. També s’enfortirà la Línia 8 i s’ampliaran la L1 a Badalona, la L3 fins a Esplugues i la L4 fins a la Sagrera amb noves estacions post-2030. El govern aposta perquè el metro sigui 100% accessible el 2030 per a totes les persones. L’L8 no és estrictament Metro, sinó FGC; l’obra de perllongament permetrà connectar també les línies d’FGC (Vallès i Baix Llobregat-Anoia). Hem començat la primera fase del TramCamp a Tarragona. Hi ha projectes de tren-tram al Bages, les Terres de l’Ebre, Sabadell, Castellà o sis línies a Comarques Gironines. És necessari comprovar on són, ja no rendibles, sinó possibles, econòmicament.

Los gobiernos de progreso de Pasqual Maragall y José Montilla trabajaron para mejorar el sistema de infraestructuras viarias catalanas. Ahora es el momento de atar algunos cabos que siguen todavía sueltos, como la conectividad en zonas poco pobladas o el aumento del transporte público de autobuses. La Generalitat tiene alrededor de 6.000 KM de carreteras de titularidad pública y unos 800 corresponden a vías de alta capacidad. A las de peaje explícito, hemos planteado gratuidad en autopista Terrassa y Manresa y, por otro lado, la de Sitges y El Vendrell. Además de tramitar la gratuidad del túnel del Cadí para residentes.

Cataluña debe tener una densidad demográfica equilibrada, debe guardar respeto a los paisajes y apostar a favor de un fuerte desarrollo sostenible y verde, objetivos que nos exigirán un orden de transformaciones industriales vinculadas a una nueva movilidad, que debe ser pública, eficiente y descarbonizada.

Catalunya sostenible. Aquesta connexió de Catalunya, com a espai urbà de Pirineus i Mediterrània, amb la potencialitat de ser porta d’Europa també està vinculada el desenvolupament verd. Nogensmenys, la industrialització sostenible o viure i produir de manera descarbonitzada és un dels grans projectes europeus, que han estat vinculats als fons Next-Gen. Thomas Malthus va pronosticar la fi del món a inicis del segle XIX, sense adonar-se que la industrialització ho estava canviant tot. El canvi climàtic s’haurà de superar amb ciència i tecnologia. Els dos reptes principals en aquesta qüestió són: per un costat, fer un pas de gegant cap a la independència de les energies brutes; i, per l’altre, que Catalunya tingui sobirania en la generació d’energies netes. Quan tinguem sobirania energètica, això suposarà un estalvi de 10.000 milions d’euros anuals, que avui els catalans paguem per portar energia de l’exterior. L’altre desafiament és la implantació d’un model de gestió de l’aigua que ens alliberi de la dependència de la pluja i que sigui capaç de dessalinitzar, reutilitzar, reservar i preservar els nostres recursos per allunyar per sempre més l’amenaça de la sequera que hem patit els últims anys. A tot això, hem estat capaços de planificar, d’una banda, una resposta urgent per tenir 31 Hm3 de recurs hídric propi en el curt termini per mitjà d’obrir pous i fer transformacions quirúrgiques, que ens aporten aire, que en aquest cas és aigua. I, de l’altra, una resposta estructural que permetrà que Catalunya sigui independent del cicle de la pluviometria l’any 2027.

No puedo olvidar la trágica DANA que ha azotado la Comunidad Valenciana y lamentar, con profunda tristeza y una solemnidad escrupulosa, las consecuencias que ha tenido para el conjunto de la población. El Gobierno de Cataluña ha interpretado esa catástrofe como un aviso muy serio sobre las consecuencias de la nueva realidad que nos impone el cambio climático. Tanto la sequía como las inundaciones son amenazas y emergencias nuevas que aparecen vinculadas al calentamiento global.

No tengo constancia exacta de cuándo Cataluña va a necesitar las transformaciones que hemos iniciado para superar una sequía como la que nos ha afectado en los últimos años. No tengo constancia, tampoco, de cuándo Cataluña va a necesitar la activación de los Planes de emergencia y de autoprotección que el gobierno ha empezado a elaborar en los últimos días. No sé si será en 2027 o en 2043, por poner un ejemplo. Pero trabajamos con la hipótesis que nos han advertido los científicos: que el cambio climático ya está aquí, que hay que combatirlo y que debemos adaptarnos a una nueva realidad.

El passat dimarts, cinc de novembre, el govern de Catalunya va aprovar l’acord per afrontar el canvi i les emergències climàtiques. Es va impulsar que tot Catalunya tingués Plans de Protecció Civil homologats a través del Duprocim, el Document Únic de Protecció Civil. Estem revisant els Protocols actuals, perquè han funcionat bé, a l’hora que hem detectat possibles millores, per exemple, en la possibilitat de buscar mecanismes d’anticipació en períodes on tot depèn de guanyar alguns minuts. El president ha assenyalat que es prendran decisions sobre activitats que estan a zones inundables, quan suposi un risc greu per a la seguretat de les persones. A més, d’una línia d’ajuts als desperfectes i un suport incondicional a la Comunitat valenciana per recuperar tot el que sigui susceptible de ser recuperat. Déu projectes clausUs vull presentar a continuació els 10 projectes més importants de la Conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. Crec que ha estat una manera correcta de començar aquest nou govern. Pla Territorial General de Catalunya. Actualitzar el model territorial per a les properes dècades. Ampliar en 50.000 habitatges 2030. Generar i mobilitzat tot el sòl residencial per construir habitatge protegit i assequible, finançar Incasòl amb 500M€, així com l’agilització de les tramitacions urbanístiques. I suport joves amb “Fons d’Emancipació” per avançar el 20% de l’entrada a la compra d’un habitatge amb 100M€ de suport. Impulsar l’estratègia de sòls d’activitats econòmica. Crear un entorn favorable per al teixit econòmic i la competitivitat a Catalunya.

53.000 habitatges i 15% d’habitatge social. Amb el 9-10,3% de lloguer. A més, d’incloure 500M€ per atendre la vulnerabilitat social.Desenvolupar nou Pla de Barris: regeneració urbana, sostenibilitat, oportunitats i rehabilitació del parc d’habitatges.Nou model de gestió de l’aigua. Desvincular el cicle de l’aigua a Catalunya de la pluviometria, tenir un sistema de recurs hídric propi que faci desaparèixer l’amenaça de la sequera. Desenvolupament de l’Agència de la Natura de Catalunya. Protecció del medi ambient i dels paisatges amb polítiques transversals. Assolir la sobirania energètica. Fer un pas colossal i deixar enrere la dependència energètica de Catalunya que té un cost anual del voltant de 10.000M€ per a Catalunya i descarbonitzar la nostra manera de viure i de produir. Ampliar la capacitat de l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – El Prat, nova terminal de contenidors al port. Accessos viaris i ferroviaris. Nou Pla sostenible i verd pel Delta del Llobregat. Significarà una inversió de 1.700M€.Una nova mobilitat sostenible a Catalunya. Assumpció transferència rodalies. Constitució empresa mixta. Pla de rodalies 2025-2030. Mobilitat sostenible d’un país on els trens arribin a l’hora. Nou disseny de la xarxa de serveis de transport públic de Catalunya. Nou model de contractes de gestió amb les empreses de transport. Acabar l’entramat viari per ajustar-lo a la nova mobilitat.

Catalunya, moment fundacionalArticulistes han valorat el moment actual com a fundacional, perquè a Catalunya la gent avui està disposada a posar-se d’acord en fer avançar el país. Les enquestes assenyalen que els catalans i catalanes prefereixen un govern que vingui, no a fer enfrontar les persones, sinó a millorar les coses. Una expressió molt senzilla de dir, però difícil de fer. Jo no crec que sigui el moment ara de valorar si estem en un temps fundacional. En canvi, sí que penso que la unitat o la lleialtat institucional, el creixement verd o la indústria sostenible, la democràcia o les llibertats, seran molt important per a tots els europeus en un món que té escenaris nous per resoldre com el canvi climàtic o el panorama geoestratègic.

Serem capaços de recuperar el lideratge econòmic? Serem capaços de tenir dades cada vegada més positives a l’informe Pisa? Podrem millorar la nostra capacitat de producció a la vegada que disminuïm el CO2? Podrem, els catalans, donar resposta al problema del preu de l’habitatge a Catalunya? El compromís ciutadà amb un espai públic democràtic també depèn de la qualitat dels salaris, de quan temps cal esperar per anar al metge, per si guanya o perd valor una propietat.

En definitiva, un Govern, que arriba per millorar les coses, també pot consolidar la democràcia, perquè el compromís de la gent amb el sistema és més fort si pot viure amb dignitat i hi ha esperança per als fills. Tot això, el Govern únicament ho pot fer acompanyat d’una empenta ciutadana majoritària, i el suport de diferents grups polítics, que vulguin que la gent visqui millor i que Catalunya recuperi la prosperitat i el lideratge als àmbits cultural, educatiu, social o econòmic. Treballar malament no té futur i treballar bé no té fronteres. En aquest antic lema català hi ha la voluntat del país de fer les coses bé, superar els reptes actuals en un escenari difícil i ser una àgora democràtica oberta al món, coneguda per al seu prestigi i respecte a tothom.


Publicado

en

, ,

por

Etiquetas:

Comentarios

Deja una respuesta