El paper protagonista de la gent gran de Girona

Estic convençuda que la gent gran té un paper protagonista en la construcció de la futura ciutat de Girona. Un paper rellevant en proporció a la figura de pal de paller a les nostres famílies. Molt sovint en una ciutat, les persones que han contribuït més a construir-la han estat anònimes. L’escriptora George Elliot ho diu en una magnífica frase en la què admet que la nostra vida hauria estat molt pitjor, si no hagués estat pel treball incansable, i la dedicació a causes nobles, de persones de qui no recordem el nom. Girona és plena d’aquesta gent.

L’èxit d’una ciutat es valora per com tracta les persones que agrupa. El somni de Girona és el d’una ciutat amb oportunitats, seguretat, vida cívica, activitats culturals; és el de la gent que fem barri i alhora fem ciutat; és el de la ciutat que s’ofereix als seus ciutadans i obre oportunitats, per exemple, al botiguer que vol tornar a arribar a final de mes; o a la persona gran que pot contribuir a millorar Girona amb l’experiència. Les grans ciutats mantenen com a fonament constant la dedicació per crear un espai digne, únic i singular per als homes i dones que hi viuen.

Ras i curt, Girona ha de ser allò que vulguin els gironins i les gironines compromesos amb el treball ben fet, l’esforç i la responsabilitat col·lectiva. Voldríem que fos una ciutat amb l’estructura exacta per fer-nos lloc a tots i viure-hi amb drets, deures i dignitat. Hi ha hagut ciutats capdavanteres que han tingut el pensament clar per definir què volien ser al cap de cinc, deu o, fins i tot, cinquanta anys. A Girona, hi ha decisions de futur que hem d’encarar amb seriositat i rigor. Com podem articular una entrada sud majestuosa i aprofitar les antigues naus en desús a Carretera Barcelona? Com podem envellir i engrandir la zona de vianants del Centre cap al Mercat del Lleó i cap a l’altra riba de l’Onyar? De quina manera fer vida als barris i articular-los tots en benefici d’una ciutat més forta.

Catalunya és un país de ciutats. És un país que també l’hem fet els gironins i gironines. I Girona és la gran ciutat històrica que adquireix envergadura i prestigi en aquests anys de democràcia, feta per vides dedicades al treball; la ciutat dels carrers construïts a còpia de caminar-hi; i la dels barris amb ànima pròpia i una identitat arrelada.

Defenso el patriotisme de la meva ciutat, Girona, perquè és el patriotisme d’entregar-nos a la seva gent. D’oferir el nostre talent, ambició i esforç per fer una ciutat millor i més forta. Des de la meva responsabilitat he volgut sempre fer un discurs de ciutat i les paraules que he vessat a favor de Girona han anat adreçades a iniciar un diàleg de ciutat conjunt. Penso que ho hem de fer tenint cura en el detall petit, mantenint viva la curiositat per les coses ben fetes i amb l’amor que sentim com a comunitat de ciutat.

En aquest context de diàleg i construcció m’interessa especialment la gent gran que dedica hores i esforç a aprendre, a participar, a opinar, a solucionar problemes i a construir ciutat; la que es dedica als altres i opina amb justícia de tot el que pensa. Hannah Arendt deia que no hi ha cap ànima tant lliure com la gent gran. És cert, la gent gran no opina ni pensa mai ni per interès, ni en espera de res en retorn. Ho fa honestament per justícia i integritat. Aquesta gent lliure fa família, fa barri i fa ciutat.

Aquesta actitud, la de donar-se als altres, em fa contemplar el moment que vivim amb esperança. Em fa estar convençuda que Girona seguirà essent una ciutat meravellosa, que es cuidarà de la gent, de la gent que estima i que, personalment, admiro. Entre tots hem de fer que cada vegada més, centímetre a centímetre, tots els carrers tinguin l’ànima immortal dels somnis, de les esperances i del treball de la seva gent; centímetre a centímetre l’hem de fer amb les coses importants de la vida i, per tant, hem de tenir sempre en el centre dels nostres propòsits, les persones a la ciutat.

girona-1