“Sembla com si el govern de Catalunya estigués pensant que això passa en d’altres llocs, però que aquí no ens passarà pas res. I en canvi ho veiem cada dia: calor més extrema, més incendis i temporals com el glòria. Estem a l’últim moment per reaccionar i, en lloc d’actuar, pensem només en no molestar. És un error”, ha explicat la diputada socialista Sílvia Paneque
La diputada al Parlament, Sílvia Paneque, va preguntar sobre l’aturada de 10 anys en energies renovables a Catalunya a la consellera Teresa Jordà, que no va saber respondre amb claredat quan s’aturaria la moratòria que a la pràctica exerceix el govern des que ERC ho va aprovar amb la CUP. La socialista considera que la gran oportunitat de futur i progrés econòmic de Catalunya és aprofitar el sòl i el vent del territori per generar riquesa, creació de treball i millorar la competitivitat de la nostra economia.
D’altra banda, Catalunya ha tingut l’últim any un ascens de la temperatura d’1,8 °C més que la mitjana del període industrial. L’augment de la temperatura planetària és d’1,2 °C i la comunitat científica ha repetit en diverses ocasions que l’objectiu hauria de ser que no se superés els 1,5 °C superiors respecte a l’època preindustrial. Per aquesta raó resulta “urgent i inajornable”, ha explicat Paneque, portar a terme el canvi d’energia bruta a renovable per poder complir els objectius europeus del 2030. Catalunya aporta només un 3% de l’energia fotovoltaica d’Espanya i un 7% de l’eòlica. Espanya genera un 30% de la seva energia de renovables i Catalunya, un 16%. I només un 7% de l’energia final que consumim és neta. La resta prové de combustibles fòssils i nuclears majoritàriament.
“Catalunya té un dispendi d’energia en serveis i consum privat d’un 28%. Aquí és necessari situar incentius per a l’autoconsum i microxarxes de renovables. El transport i la indústria són els dos sectors més demandants d’energia, un 70%. Aquí, o pensem projectes forts per donar resposta a aquesta demanda en renovables, o haurem d’assumir no tenir cap mena d’independència energètica i haver d’estar sotmesos als vaivens internacionals que hi pugui haver”, ha explicat Paneque. Catalunya necessita actualment 295.000 GWh/any d’energia primària i en consum final, 168.000 GWh/any. L’objectiu és que 150.000 GWh/any tingui un origen renovable. “O la consellera s’adona que això és un canvi de primera magnitud, o Catalunya es veurà seriosament perjudicada en competitivitat econòmica durant el canvi que ja està succeint a Europa”, ha afegit Paneque.
Catalunya té el 6,8% del territori urbanitzat o amb infraestructures. Si volem generar 168.000 GWh/any el repte és majúscul. Es pot situar plaques fotovoltaiques a cases, polígons industrials, mercats, aeroports, estacions de trens, autopistes, etc., i aconseguir 40.000 GWh/any. “Si hi hagués una acció coordinada, aconseguir aquesta energia és fixar un objectiu maximalista, tot i això encara ens quedaria el repte de generar 128.000 GWh/any. Hem anat molt tard i ara les dades espanten. Això no obstant, la paràlisi de la Conselleria d’Acció Climàtica és absoluta”. Si situem 1.000 molins molt endins del mar, es generarien 20.000 GWh/any. Els 108.000 GWh/any que resten per aconseguir la neutralitat de carboni equivaldria a ocupar un 2% de l’espai rural català.
La magnitud del canvi és colossal i aquesta qüestió, segons Paneque, “ens portarà segur a un debat molt complex sobre l’impacte paisatgístic o la preservació del territori”. El canvi es comptabilitza en 60.000 M€ o 8.000 € per habitant. “Quin és el pla estratègic del govern de Catalunya davant d’aquesta situació? Ningú no ho sap. Quines són les accions tangibles que s’han pres o es volen portar a terme? Cap. Es passa la pilota a administracions municipals i no es pren cap decisió”, ha denunciat Paneque. La calor extrema al Canadà o les riuades terribles a Alemanya avisen que el canvi climàtic ja és aquí. “Sembla com si el govern de Catalunya estigués pensant que això passa en altres llocs, però que aquí no es passarà pas res. I en canvi ho veiem cada dia: calor més extrema, més incendis i temporals com el glòria. Estem a l’últim moment per reaccionar i, enlloc d’actuar, pensem només en no molestar. És un error”.
