Vagi per endavant que no sóc partidària de canviar de nom de la plaça de la Constitució perquè molts gironins i gironines se senten identificats i compromesos amb el símbol que representa; i perquè és una decisió que no genera consens i una part de la ciutadania ho podria interpretar, fàcilment, com una ofensa. Caldria, doncs, un consens que no existeix. I en no haver-hi la possibilitat de trobar un punt en comú, el canvi de nom fonamentat en una decisió de ple que no serà unànime, al contrari del que hauria de ser, divideix i aprofundeix en el conflicte. Cal tenir una cura especial en aquesta mena de propostes. I pel que fa a la plaça de la Constitució, no es pot situar l’eix central del debat sobre el nom d’una plaça en la relació Catalunya-Espanya perquè el que és essencial en aquest cas és la relació entre els veïns de la ciutat de Girona.
El Reglament de creació i funcionament de la Comissió del Nomenclàtor i del procediment per l’assignació de denominacions de vies urbanes i espais públics del municipi de Girona, va ser creat per l’Ajuntament de Girona i aprovat per al Ple Municipal el dia 10 d’octubre del 2016 per majoria absoluta i sense cap vot en contra per part de cap grup municipal. Va tenir el suport total de l’equip de govern que, en aquell moment, formàvem CiU i el PSC.
En el cas del canvi de nom de la Plaça de la Constitució que L’article 9 del reglament diu textualment sobre la Comissió Tècnica del Nomenclàtor: “Aquesta comissió (…) serà la responsable de l’elaboració d’un informe previ de valoració que haurà de contenir, si escau, els antecedents de la proposta, la proposta de denominació fonamental i documentada amb les possibles indicacions derivades de la Llei de Memòria Històrica, un plànol de situació del vial o espai proposat, la proposta d’enumeració de les finques afectades, la previsió d’ubicació de la retolació viària, i qualsevol altra documentació que s’hagi de remetre a la Comissió per la seva aprovació”. El mateix article 9 estableix que “l’elaboració de l’informe previ s’encarregarà a tècnics municipals del servei de gestió documental, arxius i publicacions, la Unitat Municipal d’Anàlisi Territorial, el servei d’estadística i la persona responsable de gènere de l’Ajuntament”. El Reglament estableix també que aquest informe previ ha d’estar a disposició de la comissió del nomenclàtor quan es reuneixi per deliberar sobre la proposta d’aprovació del canvi de nom d’un espai públic a la ciutat de Girona. A la reunió de dimecres passat, el secretari de la Comissió del Nomenclàtor va certificar que aquest informe previ de valoració referent al canvi de nom de la Plaça de la Constitució no estava a disposició de la comissió i l’alcaldessa Marta Madrenas, assumint aquesta circumstància, va ajornar la reunió 48 hores.
Convé tenir present que l’equip de govern, ara sense nosaltres, va presentar una moció al plenari per traslladar la petició de canvi de nom de la plaça a la comissió del nomenclàtor; i que d’aleshores ençà ha estimulat un procediment ad hoc que d’altres propostes, igualment dignes, no han tingut. En altres casos, els temps s’han seguit escrupolosament, la comissió no ha canviat el seu calendari de reunions i els informes tècnics no han estat redactats amb caràcter d’urgència.
La moció era innecessària i de caire estrictament electoralista perquè el procediment de la comissió no exigeix presentar cap moció. És una proposta partidista de resultes de la qual la institució municipal ha estat utilitzada i en comptes de generar consens ha contribuït a crear divisió allà on no n’hi havia.
La realitat política i social de Catalunya avui fa que el paper de l’Ajuntament com element d’unió ciutadana sigui més rellevant que mai. Malgrat aquesta impressió, la visió institucional que aporta l’equip de govern passa per sobre d’aquest objectiu tàcit i supera la lògica del procés deliberatiu abans d’aplicar-la. En són una prova conspícua les declaracions de l’Alcaldessa posteriors a la reunió de la comissió del nomenclàtor. En resposta als retrets de l’alcaldessa clamant que els grups no independentistes havíem estirat el reglament de la comissió per entorpir el canvi de nom, cal recordar que aquest mateix Reglament va ser aprovat per majoria absoluta i sense cap vot contrari de cap grup municipal; que és un Reglament que té un any i tres mesos de vida; que els grups municipals tenen el deure de respectar allò que és aprovat en el Plenari municipal; que el secretari de la Comissió és l’únic encarregat d’emetre l’opinió tècnica sobre si s’està complint el reglament, i així ho va fer; i que la Comissió del Nomenclàtor es va haver d’aturar per un error procedimental responsabilitat únicament de l’equip de govern de Convergència i Unió.
