Article de la regidora del grup socialista de Girona Bea Esporrín, publicat a El Punt Avui el 12 de desembre de 2022
El govern de Junts i ERC a Girona no té majoria per aprovar el pressupost del 2023. Per tant està obligat a negociar-lo si no vol haver de recórrer a una pròrroga per afrontar l’últim any de mandat. Malgrat que seria una irresponsabilitat no fer tot el possible per acordar un pressupost a la mida de la perspectiva que presenta l’any que ve, fins ara el govern municipal s’ha fet l’orni amb l’alternativa de seure, parlar i entendre’s. La inconsistència del govern de Marta Madrenas és un fet quotidià. I actuar amb els criteris de qui té una majoria suficient quan tot Girona va ple que el govern no dona per a més, aprofundeix la inestabilitat, dificulta els acords en una qüestió estratègica de la dimensió del pressupost, exemplifica una visió partidista de la gestió municipal; en conseqüència, desgasta l’autoritat i situa les eleccions al centre de la vida municipal en perjudici de la bona salut de la ciutat.
En aquest context, amb el tauler de la política municipal dividit, es fa molt difícil fer avançar Girona. Ras i curt, el govern nega la realitat i genera incertesa. La falta d’un acord, al capdavall, és un escull en el moment de decidir quines han de ser les inversions, que són un element estratègic en el funcionament, la construcció i el desenvolupament d’un organisme com Girona. També és un escull que impedeix elaborar una agenda de govern i desplegar mesures per impulsar el creixement econòmic, contribuir a la creació de llocs de treball, consolidar una estructura social que doni aixopluc a tots els gironins i gironines sigui quina sigui la seva condició econòmica; estructurar l’espai públic, equilibrar l’entorn urbà o posar l’urbanisme al servei de les persones per activar les virtuts de Girona.
El pressupost d’una administració pública, en aquest cas d’un ajuntament, és el reflex de les intencions d’un govern, més enllà del seu contingut estrictament econòmic, i serveixen per avaluar la capacitat per donar forma al sentit de la seva política. És a dir, per donar forma a la ciutat a la qual fa servei i expressar de quina manera vol facilitar la vida dels ciutadans i ciutadanes. En el cas d’una administració com la de l’Estat o la de la Generalitat, no aprovar-los de resultes del rebuig del Congrés o el Parlament es pot resoldre amb una pròrroga, però en general aboca el govern a la convocatòria d’eleccions. Queda clar, doncs, que en un context de fragmentació o de governs en minoria és fonamental la negociació i la capacitat per tancar acords.
L’economia és dinàmica, la qual cosa significa que està subjecta a canvis, a vegades inesperats, que situen l’administració al davant de reptes nous i posen a prova la capacitat per afrontar-los. Per això és primordial que un ajuntament sigui una institució política àgil i estable, amb capacitat de resposta. Que el govern de Girona no es presti a negociar és la manifestació de com Junts ha perdut el contacte amb la realitat. Si ja havia donat mostres de la seva desorientació a mesura que havia perdut vigència el relat nacionalista, no acceptar que el pressupost del 2023 ha de ser consensuat és, abans de res, una renúncia explícita a l’estabilitat i simbolitza un nivell d’irresponsabilitat que només pot respondre a una visió molt primària de l’exercici de la política. L’absència d’acords polítics compromet tots els flancs d’un govern en minoria. És una situació que exposa la incapacitat per posar a la pràctica tota mena de polítiques públiques i entorpeix l’evolució de Girona. En el cas que ens ocupa, el consens polític comporta progrés econòmic i tonifica la capacitat de resposta del govern per assegurar la tranquil·litat dels ciutadans i ciutadanes.
Podeu llegir l’article a El Punt Avui https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/2228891-la-realitat-ficticia-de-junts.html
