Sílvia Paneque ha explicat que en aquests últims gairebé 12 anys Girona ha tingut una gestió de l’aigua cada vegada més antiga i més costosa. Per això, proposa que Girona tingui pressupostos i adeqüi inversions per tenir un servei més satisfactori i reduir despeses
Sílvia Paneque presenta un paquet de mesures per a una gestió municipal eficient de l’aigua. La proposta se centra a implantar tecnificació hídrica, amb la incorporació d’eines de gestió de monitoratge i supervisió amb dispositius intel·ligents i Big Data. Els objectius són la millora de la gestió, la reducció de despesa i l’augment de satisfacció en el servei. La portaveu socialista també ha apuntat que Girona ha de tenir una xarxa potent de distribució d’aigua no potable i regenerada per a reg i neteja. I, per últim, millorar l’aprofitament i retenció de l’aigua gràcies a augmentar la superfície verda i natural a dins de l’entorn urbà. Són, en definitiva, tres línies per millorar la gestió de l’aigua amb la digitalització, la reutilització de l’aigua i la potenciació de zones verdes i naturals a dins de la ciutat.
El consum d’aigua procedent de la xarxa de subministrament municipal que Girona destina a usos municipals -principalment a edificis municipals i reg- és de 10,14 litres per habitant i dia, segons dades de l’Observatori de l’Ajuntament de Girona. Una xifra que ha anat augmentant els últims deu anys i que cal reduir. Altres Ajuntaments catalans, en canvi, reguen i netegen els carrers amb aigua reutilitzada. El decret d’Estat d’Alerta per Sequera obligarà els ajuntaments a fer-ho d’aquesta manera, a més d’altres mesures restrictives a causa de la falta de pluja que pateix Catalunya des de fa mesos. Hi ha marge de millora a Girona, segons Sílvia Paneque, en el subministrament de la xarxa en baixa, que inclou comptadors amb tarifa domèstica, industrial, d’activitats econòmiques, municipal i d’hidrants d’incendi. La portaveu socialista assenyala també que l’aigua regenerada ha de ser altament majoritària en el reg de jardins, fonts i neteja.
«Després de dotze anys, Girona ha tingut molts alcaldes i candidats diferents de Junts, però una paràlisi absoluta i contínua en la gestió del dia a dia; el canvi que necessita la ciutat, ara, és de plantejaments. La gestió intel·ligent és millora del servei i és una primera línia que poso a disposició del govern», ha explicat Sílvia Paneque. La portaveu municipal ha explicat que la situació actual de crisi climàtica i escassetat energètica fa «absolutament necessari tenir uns comptes municipals actualitzats, que són del tot imprescindibles per poder governar Girona, i que incorporin els processos de transformació necessaris per fer-nos de veritat una ciutat pionera en desenvolupament sostenible». Des d’aquesta visió, per tal que Girona tingui pressupostos, Sílvia Paneque ha presentat les últimes setmanes diferents línies que, al seu entendre, cal prioritzar, entre les quals hi ha el creixement econòmic, la seguretat o la gestió intel·ligent de recursos.
Com a responsable de l’àrea d’Acció Climàtica del Govern Alternatiu de Catalunya de Salvador Illa, Sílvia Paneque ha insistit al Parlament que els nous processos d’innovació, desenvolupament i creixement econòmic estaran relacionats amb mètodes de producció i formes de vida més respectuosos amb el medi ambient. «A Girona, no hi ha hagut canvis ni inversions per a la tecnificació hídrica a l’última dècada», ha advertit. Això, juntament amb períodes de sequera cada vegada més perllongats en el temps i l’augment de les temperatures, fa que sigui especialment adequat «actualitzar la gestió de recursos bàsics com l’aigua». La proposta pretén ser més eficients en l’ús de recursos hídrics i millorar els costos del servei. Una de les principals conseqüències del canvi climàtic és la tendència als fenòmens atmosfèrics extrems, com són les inundacions i la sequera. A Catalunya aquesta setmana s’ha activat l’alerta per sequera a gran part del territori.
Els experts afirmen que plou menys, però sobretot que plou pitjor, la qual cosa es tradueix en el fet que la capacitat d’aprofitament de l’aigua és menor, només un 25% és aprofitable. Hem de ser conscients que l’aigua és un recurs escàs que es troba en retraïment. Així doncs, els mecanismes d’obtenció d’aquest bé alternatius al cicle natural prenen gran importància. El reaprofitament d’aigües residuals és una de les propostes en què més ha insistit Sílvia Paneque a la consellera Teresa Jordà al Parlament. La diputada considera que «els canvis són tan importants a Catalunya com a Girona. A tot arreu, he repetit que governar és modernitzar-nos. Vivim en una terra que ha estat industrial i que està preparada per ser innovadora i trobar noves vies de desenvolupament sostenible».
Parlar de gestió intel·ligent de l’aigua és parlar de la digitalització del cicle integral de l’aigua i de fer ús de la tecnologia per a la millora de la gestió dels recursos hídrics assegurant així la sostenibilitat econòmica, social i ambiental amb l’objectiu de reduir la petjada hídrica. Implantar tecnologia a les sis etapes integrals de l’aigua (captació, tractament, emmagatzemant, distribució, sanejament i depuració) facilita una gestió més eficaç, optimitzant les operacions en cada fase i permet reduir no només el consum d’aigua, sinó també els costos derivats. Aquest nou paradigma de gestió integral i intel·ligent de l’aigua representaria no només un pas endavant cap a la creació d’una ciutat més resilient, sinó que obriria noves oportunitats de negoci i creixement i innovació a Girona.