Article de Sílvia Paneque publicat a El Periódico de Catalunya el 16/03/2022
Catalunya és especialment vulnerable al canvi climàtic i hem d’estar preparats per a les conseqüències. La sequera és un dels efectes més immediats i fer-li front és un dels grans reptes de país. Però no hi ha estratègia ni visió de futur per part del Govern de la Generalitat i acumulem una dècada d’inacció i de manca lideratge -com en tants altres àmbits-. Els i les socialistes ho tenim clar: el millor servei que podem fer a Catalunya és oferir una alternativa a un govern que no funciona, oferint alhora pactes puntuals de país que ens permetin avançar. Per això, proposem un Pacte Nacional de l’aigua.
En els pròxims mesos podem tenir dificultats per la sequera, malgrat les últimes pluges, i en les pròximes dècades l’aigua es convertirà en un dels béns més preuats. La situació no és bona, les reserves es troben al 53%, 13 de les 18 unitats d’explotació de la conca fluvial estan en prealerta i un en alerta, amb 22 municipis de l’Alt Empordà afectats.
El Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC, en anglès) conclou que la zona mediterrània és especialment vulnerable al canvi climàtic: ascens de temperatura per sobre de la mitjana i un 30% menys de precipitacions fins a 2050. Segons la Agència Catalana de l’Aigua (ACA), el litoral català sofrirà un 22% en disminució de disponibilitat d’aigua, amb possibles ratxes seques de més de 20 dies consecutius.
Les infraestructures estan obsoletes. El 40% de les xarxes de distribució d’aigua tenen més de 30 anys i la xarxa de radars de predicció meteorològica, més de 20. L’última inversió en aigua és la dessaladora del Llobregat de 2009 i el percentatge d’execució del pressupost en aquest àmbit l’any passat va anar només del 27%. Enguany s’han reduït 100 milions d’euros en sanejament i proveïment d’aigua.
La resposta política és urgent i els i les socialistes reclamem recursos per a garantir un Pacte Nacional de l’aigua, la transició hídrica, l’augment de l’aprofitament i garantir la salut del cicle de l’aigua i els cabals dels rius.
Els plans de sequera als quals la consellera Jordà fia la seva acció política són una eina indispensable de contingència per a prendre decisions en funció de les reserves d’aigua. Però tan necessaris, com insuficients. Hem d’anar més enllà i establir un sistema que no es trobi periòdicament en situacions d’emergència a l’espera de la pluja.
Els i les socialistes demanem reduir el dèficit hídric del sistema Ter-Llobregat mitjançant la reutilització, millorar les plantes potabilitzadores i gestionar els aqüífers del Llobregat i Besòs, per a garantir la disminució de la dependència de les pluges i tenir un cicle de l’aigua sostenible i resilient. La salut de la biodiversitat de rius i riberes depèn d’això, i també que es compleixi la reducció del transvasament del Ter dels 140 als 90hm3, pendent de fa anys.
Les plataformes ecologistes i indústries de l’aigua comparteixen un mateix objectiu i les institucions polítiques, amb els fons Next Generation i la col•laboració privada, podem canviar la gestió de l’aigua per a fer-la més eficient
Les ampliacions de les plantes dessaladores que contempla la ACA són necessàries però no suficients. Cal millorar els aqüífers, modernitzar les potabilitzadores del Besòs i Sant Joan Despí i, sobretot, invertir 1100 milions entre 2022 i 2027 per a crear infraestructures de regeneració d’aigües. Avui, a Catalunya, només es reutilitza un 33% de l’aigua, la resta no s’aprofita.
El segle XXI ha obert a noves oportunitats, infraestructures i tecnologia de la gestió de l’aigua. Ha arribat el moment d’un gran Pacte Nacional de l’aigua i estem convençuts que l’altura de mires ha de fer-ho possible molt més aviat que tard.
Podeu llegir l’article a El Periódico clicant aquest link
http://ow.ly/57H350IlXVh
