Article de Sílvia Paneque publicat el dia 1 de març de 2022 al Diari de Girona
El dijous, 24 de febrer, els carrers d’Ucraïna van quedar deserts i qualsevol europeu per televisió va poder escoltar la terrible sirena de la plaça Independència a Kiev. Aquella nit, una noia de vint-i-un anys demanava ajuda en una televisió espanyola en un més que correcte castellà. El fet ens recordava, no només la continuïtat territorial del continent amb aquest país, sinó també les esperances i somnis d’anys que la ciutadania d’Ucraïna ha tingut d’acostar-se a Europa. Els pròxims dies serà imprescindible que la Unió Europea atorgui una resposta unitària a l’alçada de la decisió unilateral de Vladimir Putin d’atacar aquest país democràtic.
En efecte, el mot democràcia i liberalisme adquireix en aquest context el seu sentit més ple. A ningú no se li escapa que aquesta guerra pot ser l’anunci de nous conflictes entre les autocràcies d’orient en contra de les democràcies liberals del món. Reynaldo Arenas posava en evidència les mil-i-una dificultats greus viscudes als Estats Units, quan hi va arribar després d’una experiència més que traumàtica a Cuba. Enmig de la misèria econòmica, però, recordava que a occident –com a mínim– podia sortir a qualsevol plaça pública a cridar que tot feia feredat. Aquesta és una diferència clau respecte les autocràcies i té el nom de llibertat.
Potser ho hem oblidat, però en nostre país petit la llibertat o la democràcia liberal ha estat una excepció en la que vivim durant la història: fa molt pocs anys que podem viure amb drets que ens pertanyen i encara patim alguns mals de ser una democràcia jove. Això no obstant, fa prou temps que hi som com per haver banalitzat que és producte de molts anys de lluites i que no la podem posar en entredit per res del món. Havent viscut algunes comoditats alienes a la majoria de països del món hem insistit en atrapar somnis maximalistes, plantejar discursos moralistes com si tothom pensés com nosaltres, abocar el tot a la brossa massa sovint i oblidar que a poc més de 2.000 Km hi havia lògiques sagnants de conflicte del segle XX que encara són ben vives.
A Europa, aquesta guerra l’ha sorprès, potser, per incontemporània i, tanmateix, s’ha imposat de manera tràgica com una realitat. Tant el paper distant de la Xina, com la possessió de bombes atòmiques a mans de Vladimir Putin, obliguen a la màxima prudència per no convertir una desfeta en quelcom encara més funest. Però això malauradament ens torna més de trenta anys enrere: a la lògica abjecte de la por constant al gran conflicte de la Guerra Freda. I, a més, deixa de moment un sentiment de derrota del conjunt de democràcies al món i, sobretot, d’Europa. Els pragmàtics –diran amb raó– que en el panorama actual les aliances es reestructuraran en una lògica multipolar. No és menys cert, tanmateix, que Europa, des del segle XVIII amb la Il·lustració, creu que els éssers humans proveïts de raó només podem viure amb dignitat allà on hi hagi dret a la llibertat.
Podeu consultar aquest article al Diari de Girona: https://www.diaridegirona.cat/opinio/2022/03/01/pitjor-impossible-63282764.html
