La portaveu del grup municipal del PSC proposa produir una atmosfera dinamitzadora en la que tenir espais públics adequats estimuli la compra i l’atractiu comercial de la ciutat
Girona no ha estat aliena ni a les contingències de la crisi, ni als factors que han accelerat l’hegemonia del comerç electrònic; ni tampoc no ho ha estat al tancament de locals en zones d’alta concentració de vendes. No és una anècdota doncs, que a principis de desembre, en plena arrencada de la campanya de Nadal, al quadrant de l’Eixample que formen el Carrer de la Creu, el Joan Maragall, el de la Salle i Migdia s’hi comptin deu locals comercials tancats i una botiga en plena liquidació d’estoc per jubilació; o que a la Rambla s’hi acumulin avui fins a vuit locals tancats. «Si volem trobar una solució al perill de desertització comercial dels carrers hem de tenir present que en el comerç post pandèmia hi ha 4 nous factors d’influència: el canvi d’hàbits i prioritats dels consumidors; la quota de mercat a l’alça dels grans operadors de venda en línia; els nous paradigmes de la competència derivades de la digitalització; i la davallada de la demanda per la pèrdua de poder adquisitiu. L’Ajuntament de Girona ha de situar-se al costat del comerç en aquestes circumstàncies i enfortir la potència i atractiu de la nostra oferta», avisa Sílvia Paneque.
«Haurem de posar el comerç al nucli de les decisions municipals com un element central i no pas com un factor aïllat per dues raons: primer per esquivar el risc de desaparició que sobrevola alguns negocis i, en conseqüència, reduir els factors que dificulten el relleu generacional; i per estimular la renovació de les persianes tancades amb nous comerços que siguin competitius i que puguin ajudar els que han continuat oberts gràcies a construir un entorn comercial ampli i ric», proposa la portaveu Sílvia Paneque. La proposta preveu aprofitar el coneixement acumulat a l’Observatori municipal i utilitzar aquest coneixement per prendre decisions estratègiques adaptades a la realitat. «El comerç és clau per a Girona. El fer ciutat és estar també al costat del comerç per ajudar-los. Tenen un paper clau en el fet que Girona sigui una ciutat viva, són un motor de trobada de molts gironins i gironines, fan que qualsevol barri tingui punts de referència. Girona és la pedra i el patrimoni, però també i sobretot la seva gent. Les vides de moltes persones és una mica millor, la meva per exemple, quan una persiana no tanca i es manté oberta», ha explicat Sílvia Paneque.
Comprar és una acció que ja no es basa només en el producte sinó en l’experiència de la visita a la botiga i de l’entorn comercial. Aquests dos factors fan que l’experiència del comprador sigui completa, tenint present que és cada vegada menys fidel a un espai comercial concret. «Girona requereix produir una atmosfera dinamitzadora en la que l’oci complementi l’experiència de sortir a comprar», explica la portaveu dels socialistes. La situació en què es troba el comerç de proximitat a Girona és diferent segons el sector al qual pertany i el barri en el què està ubicat. Com sigui, el sector comparteix un estat de neguit per l’impacte de l’increment del preu de l’energia i la inflació que fan que els consumidors es refugiïn en les ofertes més avantatjoses dels grans operadors en línia que desequilibren el mercat. «Girona ha superat els capítols més durs de la crisi provocada per la pandèmia, perquè té atributs molt notables. El govern de l’Ajuntament ho ha de saber valorar i tenir una estratègia concreta, dialogada per créixer i ser més forts», ha dit Sílvia Paneque.
A banda d’establir un mecanisme viu de comunicació i de diàleg entre el sector comercial i l’Ajuntament, en la millora de la competitivitat hi té un paper protagonista la cura de l’espai públic, des del punt de vista de la neteja i de la seguretat com a aspectes generals però també es fa indispensable actuar amb accions de menor envergadura que garanteixin el manteniment dels carrers com un estímul que convidi a l’exploració de la xarxa de comerços. «La gestió de la ciutat és una operació de caràcter transversal. Però el govern no ha sabut veure més enllà i s’ha perdut en la seva pròpia indefinició. El que passa quan un govern està més preocupat en sobreviure que en cap altra cosa, es perd la perspectiva que una ciutat s’ha de gestionar amb una visió molt àmplia i que totes les realitats que en formen estan vinculades. El comerç és una d’aquestes realitats amb la singularitat que forma part, no només de la personalitat de Girona, sinó que és un dels motors que la mantenen viva i activa», analitza la portaveu.
L’Ajuntament de Girona ha de tenir una planificació a llarg termini sobre el model comercial de la ciutat. La projecció exterior és un dels reptes del futur immediat de la ciutat però Girona no pot mirar només cap enfora. I menys encara en l’àmbit del comerç. «És molt important concebre la potència cultural de Girona com un valor per incrementar el públic potencial que ha de millorar els balanços del nostre teixit comercial però és tan o més important insistir que es mantingui i s’amplifiqui el dinamisme d’aquest sector al servei de les persones que viuen a la ciutat i en els municipis veïns. S’ha de promoure el comerç al centre, replantejar Plaça Catalunya i crear continuïtats amb carrer del Carme i Mercat del Lleó; és essencial insistir cada dia en dinamitzar l’eix comercial de Santa Eugènia o el de Sant Narcís; cal vetllar per la qualitat i fortalesa de mercats de barri, que ajudin al comerç als barris; tenir serveis àgils i senzills a l’Ajuntament, línies de suports directe i ajuts per a l’eficiència energètica», ha conclòs Sílvia Paneque.
