La portaveu dels socialistes de Girona proposa estendre el sentiment de pertinença a la ciutat aprofitant la potència integradora de la cultura
Per explicar millor la personalitat de Girona, per reforçar i estendre el valor del sentiment d’indentitat gironí, el seu relat històric, la ciutat ha de recuperar moments oblidats, integrar els museus en l’ordre quotidià de les persones i recuperar el valor del patrimoni; la programació cultural ha d’estar més ben coordinada, s’han de trencar motlles i cal assumir que el Consell de les Arts –creat l’any 2000 amb la voluntat de promoure el debat i generar consens entorn de les polítiques culturals- compleixi el propòsit inicial de ser un espai de lideratge municipal i una plataforma que faci servei en el disseny d’estratègies per assegurar, per exemple, suport als creadors i els agents culturals gironins. Sílvia Paneque proposa establir aquests eixos com a fonament de la projecció cultural de Girona per situar la ciutat en l’escenari de protagonisme que mereix a Catalunya, a Espanya i a Europa. «La cultura defineix la personalitat i amb els anys ha anat vestint Girona, però encara hi ha projectes per fer que aportaran musculatura al cos de la ciutat, com ara la construcció del nou Arxiu Provincial o la creació del Museu d’Art Contemporani», analitza Sílvia Paneque.
La portaveu dels socialistes de Girona entén que, en la xarxa d’equipaments culturals de Girona, la Casa Pastors, pel valor de les restes arqueològiques que conté i per la seva ubicació, és l’emplaçament més adequat per esdevenir el centre des d’on s’expliqui la història de la ciutat. I, en un altre àmbit, el garatge Forné, també per la seva ubicació i amb l’afegit de l’interès arquitectònic, és l’emplaçament ideal pel nou Museu d’Art Contemporani de la ciutat, sense que aquesta convicció hagi d’excloure del debat sobre el nou teixit cultural l’espai que ha desocupat la clínica Girona al carrer Joan Maragall. «Girona té una generació d’artistes que si no s’explica no es recordarà com mereix. Encabir el seu llegat a la vida de la ciutat és una obligació cívica. La dispersió dels equipaments culturals, més que un inconvenient, ens ha de servir per filar una xarxa d’equipaments i un recorregut perquè els gironins i gironines es trobin amb la cultura com un fet quotidià. I en aquesta operació, els nous espais com el Museu d’Art Contemporani han d’esdevenir una referència de la vida i del paisatge gironí», reflexiona Paneque.
Girona té desatesa una part de la seva memòria, com els 75 anys de domini àrab o l’empremta del període que va des del final de la Guerra Civil Espanyola fins als nostres dies. Refrescar la memòria d’aquests períodes ampliarà el recorregut històric de la ciutat i reconciliarà Girona amb una part de les seves vivències amb nou relat en el qual hi participin les persones a qui la història va silenciar. «Girona som tots i tots hi hem de cabre. I tots hem de tenir consciència de pertànyer a la ciutat. Una visió parcial d’aquest projecte vulnera el sentit primer de la cultura, que és un dret que ha d’estar a l’abast de tothom i ens allunya del propòsit d’estar al servei de cada ciutadà o ciutadana. La ciutat s’ha de construir en el respecte de tots els membres de la comunitat sobre la base sòlida de les nostres arrels i sobre la riquesa de la diversitat. Aquest és l’objectiu i no pas el de recrear una Girona nostàlgica», avalua la portaveu dels socialistes de Girona.
La identitat d’una comunitat va lligada al seu patrimoni cultural, material i immaterial; també als espais que han creat la ciutat i en els que les relacions socials han determinat el caràcter col·lectiu. En aquest context, Paneque considera que Girona ha de superar els espais tancats, la cultura popular s’ha de fer més present als carrers i a les places per estendre, per exemple, el model de festa major a tots els barris amb la incorporació de les entitats i els ciutadans per definir-ne les identitats. «Volem que el clima general de la ciutat respongui a una consciència i a una identitat gironina. Hem d’impulsar tot el que reforci el sentit d’identitat gironí i es pot fer a partir de la cultura. Girona és, per una banda, el patrimoni que s’ha anat construint al llarg dels segles i que constitueix l’herència de tots plegats i, per una altra, és el projecte sobre el qual volem construir el futur», conclou Sílvia Paneque.
