La regidora Bea Esporrín assenyala que això es deu principalment a què s’han deixat de fer millores a la ciutat, projectes i serveis que estaven pressupostats, amb el perjudici que això comporta per a la ciutadania
L’Ajuntament de Girona acumula 6 milions d’euros de romanents líquids de tresoreria -els diners que han sobrat i que estan disponibles al compte per gastar- i 47,5 milions de romanents de crèdit, que són conseqüència de les inversions i projectes no executats. «Quan insistim que el canvi és urgent i necessari a Girona, ens referim a coses com aquesta: mai no hi havia hagut tants diners aturats, que haurien d’haver estat destinats a millorar espai públic, crear oportunitats i generar progrés», ha explicat Sílvia Paneque. «Girona pateix un govern encaparrat únicament a ser-hi, però que no té projecte, ni acció del dia a dia, ni majoria per aprovar res. Canviar la situació és urgent i necessari després d’anys de tenir massa coses aturades… 47,5 milions d’euros aturats són 47,5 milions d’inversió en via morta».
La regidora Bea Esporrín ha recordat que l’Ajuntament ja va començar el 2022 amb 3,2 milions que no havien estat executats i que estaven al compte corrent i ha criticat que la majoria d’aquests diners, més de dos milions, es van acabar utilitzant per pagar el capítol 1, corresponent al funcionament intern del mateix Ajuntament (en diferents suplements de crèdit que van suposar 346.632 euros; 942.069 i 859.088, respectivament). “A principis de 2022, nosaltres els vam recordar que aquests diners podien haver-se usat per no haver apujat tots els impostos que van pujar el 2022, o per dur a terme projectes per impulsar el teixit econòmic i social de la ciutat, però la majoria, més de 2 milions, es va acabar utilitzant per pagar capítol 1”, ha explicat. El grup socialista proposa invertir en serveis per a la ciutadania i modernitzar el funcionament de l’Ajuntament per fer-lo més eficient.
Esporrín ha afegit que aquest 2023, amb pressupostos prorrogats, ja s’han hagut de fer transferències del fons de contingència -dotat amb 3,5 milions d’euros- per pagar el funcionament intern del consistori. El 5 de gener transferien 1,2 milions del fons de contingència a capítol 1, i el 10 de febrer hi van transferir 740.000 euros. “Dels 3,5 milions que hi havia disponibles al fons de contingència ja queda menys de la meitat, 1,56 milions, i encara no hem acabat el primer trimestre” – ha reiterat. La regidora socialista ha advertit que això pot portar a un desequilibri pressupostari, especialment vistes les necessitats de capítol 1 i del fet que traient diners del fons de contingència s’ha reduït el marge de reacció de l’Ajuntament davant les pujades produïdes per l’increment de costos, o a causes sobrevingudes com ara desastres naturals o crisis sanitàries.
Bea Esporrín ha indicat que el grau de no execució de l’any 2022 a l’Ajuntament de Girona va créixer amb relació al 2021. “De fet, segurament ens trobem davant l’execució més baixa de tota la història democràtica d’aquesta ciutat”, ha alertat. Per això hi va haver un creixement de 15 milions de romanents de crèdit a incorporar, que han passat de 32,7 milions a 47,5. “Això es deu principalment a inversions en projectes i serveis no executats, millores a la ciutat que estan pressupostades, però no han dut a terme, amb el perjudici que això comporta a la ciutadania”, ha explicat Esporrín. Per a la regidora socialista, això és especialment preocupant perquè “ja l’any passat era sorprenent la quantitat de coses que no s’havien fet en el 2021 i veiem que en el 2022 encara se’n van deixar de fer més”. Això fa concloure a Esporrín que “la gestió política del govern municipal de Girona en el 2022 ha sigut encara pitjor que la de 2021”.
Esporrín ha afegit a la mala gestió, les dades observades en l’informe per la liquidació de Sermunegisa (Girona+Neta). A partir d’aquest informe es pot interpretar que hi ha hagut una falta de seguiment greu per part de l’equip de govern del contracte més gran de la ciutat, amb una desviació de 584.384 euros. Aquests es desglossen en 275.900 euros en inversions no executades; 235.194,12 euros d’inversió no justificada en increment d’actiu; 60.141,81 euros de millores no executades i 13.148,65 euros de facturació excessiva.
