El PSC ja havia demanat anteriorment que es faci un acte d’homenatge pel centenari i que es tingui especial cura per mantenir en bones condicions la seva obra
El grup socialista a l’Ajuntament de Girona ha presentat al proper Ple una moció perquè l’Ajuntament dediqui un espai públic a Francesc Torres i Monsó en el centenari del seu naixement i que organitzi un acte de reconeixement a la trajectòria de l’artista. La portaveu del grup municipal dels socialistes a Girona ha explicat que “és important recordar els grans noms i construir la història de Girona des de la mirada del present: tenim obres de Torres Monsó importantíssimes a la ciutat i tenir un carrer ompliria d’orgull a moltes persones de la cultura”.
En concret, els acords de la moció preveuen que es presenti a la comissió del Nomenclàtor “posar el nom d’un carrer, plaça o espai urbà de la ciutat de Girona amb rellevància social i una ubicació central en record de l’escultor i artista gironí Francesc Torres Monsó”, i que el ple “acordi realitzar un acte de commemoració del centenari del naixement de Francesc Torres i Monsó el mes de novembre d’enguany”. Un tercer punt preveu que l’Ajuntament “acordi recursos i actes per donar a conèixer l’obra de Francesc Torres i Monsó i un manteniment adequat de la seva obra a l’espai públic”.
Francesc Torres Montsó va néixer a Girona el 1922 i va tenir una llarga trajectòria artística, molt vinculada a la ciutat de Girona. En els anys seixanta va fer diverses actuacions escultòriques en edificis de la ciutat. És el cas de les seves intervencions a la façana de l’edifici d’Hisenda de Jaume I; el fris de la façana de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació; els murals ceràmics de l’edifici conegut popularment com “el Bolet” i una altra intervenció en la façana del número 42 del carrer de la Creu.
En dècades posteriors hi podem sumar altres exemples ben coneguts, com és el cas de l’escultura de les Lletres toves de la plaça de l’Hospital o la figura que recorda a Carles Rahola a l’inici de la Rambla. Monsó va començar a fer els seus primers treballs artístics en un taller del barri de Vista Alegre, però més tard es va instal·lar a Santa Eugènia.
Al llarg dels anys va tenir també una dimensió important d’activisme i compromís en l’àmbit gironí, que el va portar a ser un dels impulsors de la sala Fidel Aguilar, a ser crític amb els intents de transformació de la ciutat i a participar en diversos col·lectius d’artistes i també en les primeres reivindicacions democràtiques del país, de la mà de l’Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona (ADAG).
La moció presentada pel grup socialista repassa detalladament la seva evolució artística, influències i col·laboracions.
