Opinió
Sílvia Paneque, cap de llista del PSC per Girona en les eleccions del 14-F
La pandèmia del coronavirus ha provocat situacions molt greus a tot Europa. Com a principi del final d’aquest malson que s’ha endut vides, salut, negocis, tranquil·litat i benestar, ara tenim tots posades les nostres esperances en les diferents vacunes desenvolupades. Però més enllà de la salut, no podem deixar de banda la necessària recuperació de l’economia.
Si ens fixem en l’impacte de la pandèmia sobre l’economia, veurem que Catalunya ha retrocedit un 13,5% del PIB interanual i que hi ha afectats sectors clau com l’allotjament, menjar, begudes, comerç, petites empreses, turisme i cultura. És cert que el govern d’esquerres de Pedro Sánchez ha mobilitzat 21.000 milions d’euros i implantat les mesures de l’Escut Social, però tot i que aquesta és la despesa pública més gran feta mai a Espanya, no és suficient encara per arribar a tothom. La Generalitat té un pressupost de 320.000 milions d’euros i haurà de fer la recuperació econòmica i social la seva principal prioritat de mandat.
La situació a les comarques gironines no és millor que a la resta de Catalunya. Ens trobem en un moment en què el Producte Interior Brut ha de recuperar competitivitat. Hem de tornar a construir projectes col·lectius que ens uneixin i que tinguin impuls internacional; hem d’iniciar encara el canvi cap a energies renovables; hem de fer tots els esforços possibles per reduir els índex d’atur i l’elevadíssima temporalitat. La taxa d’atur a les comarques de Girona durant el quart trimestre del 2020 és del 13,3%. Això suposa 51.600 persones, segons l’Idescat, molt lluny del 6,7% tolerable, i més alt que el del conjunt de Catalunya.
D’altra banda, el govern de la Generalitat té pendent de renovar càrrecs institucionals, com el Consell de Garanties Estatutàries, la Sindicatura de Comptes, el Síndic de Greuges, el Consell Audiovisual de Catalunya o la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Hi ha també projectes de Llei que cal desencallar amb urgència, com els de Memòria Històrica, Transició Energètica, Policia, Ciència, Esport, Territori, Autonomia Personal, Associacionisme, Emergències, Escola inclusiva, Eradicació de la violència masclista o una Llei electoral catalana. Sembla innegable que ha quedat molta feina per fer.
Atesa aquesta situació, hem de fer necessàriament una reflexió. Si observem la història d’Europa, veurem que les èpoques de més estabilitat política també han estat els anys en què s’ha produït un creixement econòmic més gran. Hi ha una relació causal directa entre normalitat institucional, estabilitat, creixement econòmic i oportunitats. Per tant, L’estabilitat democràtica és imprescindible per sortir junts de la crisi actual per la pandèmia i hem de dedicar tots els recursos públics a enfortir la sanitat i els serveis a les persones i sobretot a ajudar més els sectors econòmics que han estat obligats a tancar per la pandèmia.
Aquesta és la realitat de la situació. A Catalunya necessitem un canvi a favor de l’estabilitat institucional i democràtica. Una situació que és contrària a l’activisme, perquè l’activisme es defineix en el diccionari com a “propaganda activa al servei d’una doctrina política o social”. L’estabilitat, en canvi, és gestionar amb seguretat jurídica; pactar pressupostos cada any; utilitzar els recursos públics per a prioritats que puguin generar consens, com la recuperació econòmica i social, contra la qual no s’hi podria manifestar ningú; gestionar amb transparència; complir mandats i governar per a tothom -i això, en el cas del PSC inclou també a tots aquells que decideixin no votar-nos-.
Cal generositat, responsabilitat, voluntat i fermesa. El nostre candidat, Salvador Illa, té tots aquests atributs i és el president que Catalunya mereix. En aquest moment Catalunya pot tornar al camí de la normalitat institucional i, per tant, del progrés, de les oportunitats i del creixement econòmic. Fem-ho!
