El rigor en el llenguatge ha perdut valor en favor d’una comunicació política mal entesa, que sovint provoca la confusió entre els que escoltem. Carles Puigdemont va dir a Twitter que trencava el carnet del PDeCAT i que continuaria treballant per mantenir una «relació cordial» amb aquest partit. Marta Madrenas no va tardar gaire a dir el mateix d’una altra manera. Va informar que tota, tota!, l’executiva del PDeCAT abandonava el PDeCAT i que estava segur que es retrobarien en un futur. En el llibre de Carles Puigdemont, M’explico, hi diu sobre el referèndum: «És evident que no serà pactat amb Espanya, però nosaltres hem de continuar demostrant al món que voldríem que ho fos, i per això engeguem la campanya amb el convenciment que ho serà». És una anotació literal de Puigdemont. «És evident que no serà pactat amb Espanya» i «engeguem la campanya amb el convenciment que ho serà». Es trenca el carnet del PDeCAT o l’Executiva en bloc dimiteix, però es fa amb el convenciment de la cordialitat o d’unir-se en un futur. Com? El problema no és la contradicció evident dels anunciats, sinó voler transmetre la idea contrària d’allò que s’està pensant de fer realment.
Els grups de JuntsxCat de Marta Madrenas i d’ERC de Quim Ayats han anunciat un acord de govern a Girona que no té suficients regidors per tenir majoria a la ciutat. Ha dit l’alcaldessa que és un nou «moment històric». El fet, però, és que ERC ha donat suport a tot allò que ha decidit el govern Madrenas des d’un primer moment i, per tant, la situació a Girona malauradament continuarà sense canviar gaire. El gran problema del «moment històric» és que ni han tingut ni tenen majoria al ple. Això, en conseqüència, els impedeix del tot prendre les decisions que la ciutat necessita amb urgència per rectificar el rumb dels últims anys. El flamant vicealcalde, títol per cert que no té cap atribut en el cartipàs municipal i que és només figuratiu -en concordança amb això- no podrà aportar tampoc un canvi real, ja que la seva incorporació a l’equip de Madrenas no aconsegueix arribar a la majoria. Dir-ne «moment històric», per tant, produeix, més que confusió, estupefacció.
El llenguatge tampoc no ha estat rigorós quan Marta Madrenas i Quim Ayats han anunciat aquest acord per «arremangar-se per a la ciutat». L’objectiu d’aquest acord és aturar que hi hagués una alternativa d’esquerres a Marta Madrenas. ERC ha preferit el nacionalisme que un pacte més ample i transversal per una ciutat progressista i de canvi. Això sí que hauria estat digne de coratge i «arremangar-se per a la ciutat». Si no tenen majoria per aprovar ni ordenances ni pressupostos, a ningú no se li escapa que la conseqüència més evident és aquesta.
Els diferents grups de l’oposició havíem dit amb claredat que estàvem d’acord que Girona requeria un nou projecte engrescador i capaç de generar noves il·lusions. Per tant, havíem deixat clar que el consens era el canvi. Ara, ERC escenifica allò contrari: ser la crossa inútil de Marta Madrenas. I, alhora!, els dos grups de govern demanen que el partit independentista a l’oposició se sumi per donar suport a aquest acord. ERC, quan ha tingut la possibilitat de formar part d’un govern de canvi amb més suport democràtic, ha decidit fer costat a Madrenas, que, al seu torn, l’únic que aconsegueix és impedir el canvi i, en conseqüència, mantenir el càrrec. Home… Els grups a l’oposició volíem un canvi i no pas reforçar Madrenas. Com que la ideologia existeix, segur que tothom coneixia d’entrada que el pacte anunciat simplement allunya més que no apropa les majories. Tot i que es coneixia d’entrada, que el consens era l’alternativa a Madrenas, però, ha estat presentat amb el «convenciment» contrari. Recuperar la seriositat en el llenguatge i la gestió és cada vegada més urgent i preocupant.
I una cosa està relacionada amb l’altra: o ens tractem la realitat de manera rigorosa o l’acció de govern posterior se’n ressenteix amb gravetat.
Article que m’ha publicat el Diari de Girona el 8/10/2020.
