En aquesta batalla entre nacionalismes que pateix Catalunya, i on és ben difícil mantenir-se’n al marge, encara que a hom les causes socials li siguin més importants, els relats sobre allò que succeeix sovint alteren una percepció que podria ser més honesta. En el passat plenari a l’Ajuntament de Girona el que es va votar no va ser altra cosa que desestimar el recurs de reposició del grup Ciutadans. Es votava, en concret, l’informe de Secretaria que afirmava clarament que la votació de declarar Persona non grata al Rei havia estat una declaració simbòlica dels partits independentistes sense cap efecte jurídic i que únicament expressava un desig o sentiment.
Secretaria és un òrgan independent i resta al marge de qualsevol opció política (això ho sap tothom qui es dedica de manera directa o indirecta a la política), que té l’encàrrec de dictaminar que les votacions del Ple es fan d’acord a la normativa municipal i a les lleis catalanes i estatals. Ciutadans, però, hi votà en contra. Això és absolutament sorprenent. Ells poden tenir la voluntat política d’endurir les lleis i que les lleis també serveixin per establir un límit a la llibertat d’opinió. El que no poden fer, tanmateix, és dir tot el dia que cal seguir les lleis i votar en contra d’un informe que dictamina que les lleis estableixen que a la votació no es va incórrer en res contrari a llei. Tan se val que les lleis estableixin el que estableixin, per tant, que si a Ciutadans no estan d’acord amb el missatge que es vol donar a la premsa, s’hi pronuncien en contra.
Ningú no podrà trobar ni un exemple d’una actitud poc neutral de la Secretaria de l’Ajuntament de Girona. No debades és un dels màxims òrgans del funcionariat que garanteix no sortir-se de la legalitat, que repeteixo és la municipal, la catalana i l’estatal. La premsa publica que es ratifica la decisió de declarar al Rei persona non grata. El titular tal vegada crida més l’atenció. Però no és exacte. Allò que es portava a aprovació en el plenari era si els regidors i regidores ens oposàvem a l’informe de Secretaria. El text diu clarament que la votació va ser únicament un desig i que no té cap efecte jurídic. Ciutadans hi vota en contra. Ostres! Segur que no volien pas que tingués efectes jurídics… Dons, per què? Pel titular. La bandera estimula el vot. Si presentes un recurs a l’empara de Lleis, que sacralitzes, encara que la resposta no t’agradi, la coherència exigeix el mínim decòrum d’acceptar-ho.
Els partits independentistes, amb l’alcaldessa al capdavant, també insospitadament, voten a favor de l’informe de Secretaria. Vaja… Doncs, si accepten que porten al Ple qüestions que no tenen cap efecte jurídic, com a mínim, seria bo presentar-les d’aquesta manera i, així, tothom tindria clar que en aquell punt es fa un exercici de dir cadascú la seva declaració. Que no és ni institucional. Llavors, si ho fos, tindria efectes jurídics. És una declaració dels partits: els independentistes diuen que són independentistes i els altres diem que no en som. Sobre tot això hem votat fins a quaranta vegades aquests últims temps a Girona. Una càrrega nacionalista de naturalesa només simbòlica, que ha tingut com a conseqüència la paràlisi absoluta del bon funcionament municipal. El grup socialista no ha portat ni una sola d’aquestes propostes al Plenari. El que hem fet aquest mandat ha estat sempre treballar només amb les competències municipals per a Girona amb el màxim consens possible.
És clar que el simbolisme nacionalista no és una bona manera de funcionar i està tenint conseqüències ben negatives per a la ciutat. Els Ajuntaments han estat utilitzats per projectes partidistes que volen aconseguir això o allò a la Generalitat, quan en realitat tenen la funció importantíssima de dedicar-se a les competències municipals de proximitat en benefici del conjunt de la ciutadania. Ara bé, que no sigui una bona manera de funcionar, no vol pas dir que uns i altres en treguin rèdit polític. A això es dediquen tot el dia. Aquí els uns utilitzen el simbolisme sense cap efecte jurídic per motius electoralistes i els altres voten contra la Llei que adoren perquè no els hi dóna la raó. Però la Llei, com que vivim en una societat democràtica, resulta que no té aquest paper.
Els titulars han dit que es mantenia la Declaració del Rei com a Persona non grata… En realitat vàrem aprovar un informe que diu que la Declaració dels partits independentistes va ser simbòlica i que no va tenir cap efecte jurídic. La batalla entre nacionalismes avança i resulta més colpidor fer aparèixer com una ratificació allò que en realitat va ser establir que res d’aquella declaració no tenia ni un efecte jurídic. Els d’un bàndol i els d’un altre ben enfrontats a propòsit del Rei, aquest és el relat. La realitat és diferent: la majoria del Plenari va estar d’acord que allò va ser només un dir l’opinió política sobre un tema. La Llei no diu res en contra d’això. El relat, però, fa quedar amagat que uns admeten fer simbolisme sense cap conseqüència i que els altres no poden fer anar les Lleis com volen. Una irresponsabilitat sobre una altra i un colossal desastre.