Una aliança per defensar una política estructural d’inversió permanent en habitatge a la Unió Europea
El Govern de Catalunya i el Govern Basc hem fet un pas endavant conjunt per defensar una idea senzilla però fonamental: que l’habitatge sigui considerat una infraestructura essencial del benestar col·lectiu europeu. Ho hem fet amb una declaració conjunta que hem presentat a la Comissió Europea en què demanem una política estructural i permanent d’inversió en habitatge assequible, amb fons estables i criteris de cohesió social i territorial.
El futur Pla Europeu d’Habitatge Assequible, previst per al 2026, és una oportunitat per corregir desigualtats, combatre la crisi d’accés a l’habitatge i situar aquesta qüestió al centre de l’agenda europea. Per això, Catalunya i Euskadi hem unit esforços i reclamem que les inversions en habitatge no siguin puntuals ni dependents del cicle pressupostari, sinó que esdevinguin una política permanent de la Unió Europea.
He tingut el plaer de presentar aquesta iniciativa al costat del conseller d’Habitatge i Agenda Urbana del Govern Basc, Denis Itxaso. Tots dos compartim la convicció que les polítiques d’habitatge han de ser convençudament prioritàries, perquè estan íntimament vinculades a qüestions com l’ocupació, la igualtat d’oportunitats i la cohesió territorial.
Des de Catalunya defensem que la construcció i la rehabilitació són complementàries, i que la inversió en habitatge ha de ser sostinguda; i que ha de disposar de prou fons i mecanismes de finançament a llarg termini i baix interès, per ampliar el parc públic de lloguer assequible i també per rehabilitar habitatges amb criteris d’eficiència energètica.
La declaració que hem presentat proposa deu línies d’actuació que situen l’habitatge al cor del projecte europeu:
- Considerar-lo un pilar del benestar col·lectiu, vinculat a l’ocupació i la igualtat.
- Impulsar una política estructural i no conjuntural en matèria d’habitatge.
- Promoure la convergència territorial i la cohesió social, reduint les desigualtats entre regions.
- Crear fons europeus permanents per a la construcció i rehabilitació d’habitatge assequible.
- I situar la joventut i l’emancipació al centre de totes les polítiques públiques.
Aquest enfocament és clau si volem que Europa afronti amb valentia la crisi de l’accés a l’habitatge que ja es palpa a la majoria de les grans ciutats i les seves àrees metropolitanes.
El compromís de Catalunya
Des de la Generalitat estem treballant per ampliar el parc d’habitatge social i garantir que en els 20 anys vinents un 15 % dels habitatges del país estiguin destinats a polítiques socials. Amb el Pla 50.000, hem mobilitzat ja 670 solars públics amb un potencial de construcció de 22.000 habitatges, dels quals 14.000 ja tenen promotor i 7.000 estan en producció.
També estem impulsant un nou Pla de barris i viles (2025-2029) amb una inversió total de 1.600 milions d’euros per reduir desigualtats territorials, regenerar espais urbans i millorar la qualitat de vida de les persones. Tot plegat s’alinea amb el nostre Pla Territorial Sectorial d’Habitatge (2024) i amb els fons europeus Next Generation, que ens permetran rehabilitar 65.000 habitatges d’aquí fins al 2026.
Mirar cap a Europa amb veu pròpia
Catalunya ha demostrat que té capacitat de lideratge amb diàleg i la col·laboració, tant amb altres territoris de l’Estat com en l’escena europea. El nostre objectiu és contribuir a favor d’una Europa més justa, cohesionada i habitable, en què l’accés a un habitatge digne sigui una realitat per a tothom.
Per això la nostra veu a Europa és també la veu de milers de famílies, joves i persones grans que esperen solucions duradores. Continuarem treballant perquè l’habitatge sigui un dret garantit i no un privilegi.
L’habitatge no és només un sostre: és la base d’una vida digna, estable i plena. És, al capdavall, una qüestió de justícia social i de futur col·lectiu europeu.
Deja una respuesta
Lo siento, debes estar conectado para publicar un comentario.