Durant aquest any i mig al capdavant de la Conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, he tingut l’oportunitat de parlar amb alcaldes i alcaldesses d’arreu del país. A cada visita a les vegueries, especialment en municipis petits, emergeix una inquietud compartida: la falta de capacitat tècnica per gestionar projectes que podrien transformar els seus pobles. Massa sovint, els ajuntaments que reben subvencions per impulsar obres de millora —des de rehabilitacions fins a projectes d’habitatge— topen amb límits per manca de personal especialitzat en la preparació d’avantprojectes, licitacions o seguiment d’obres.
Aquesta realitat és perfectament comprensible. I, sobretot, és perfectament reversible. Per això, en el marc de la primera Trobada de Municipis Rurals, el Govern ha anunciat un conjunt de mesures estructurals per garantir oportunitats de vida dignes i assegurar que els pobles tinguin la capacitat per créixer, planificar i oferir habitatge assequible i de qualitat.
El primer pas en aquest camí és la creació d’un nou servei d’assistència tècnica rural a través de l’Institut Català del Sòl (Incasòl). Aquest servei donarà suport directe als ajuntaments i consells comarcals per afrontar els reptes de planificació urbanística, rehabilitació i recuperació de nuclis antics. Es tracta d’una eina fonamental per multiplicar la capacitat de gestió dels municipis i garantir recursos tècnics.
A aquest instrument s’hi suma l’activació de la Borsa d’Habitatge Rural, prevista per l’Estatut dels Municipis Rurals. La Borsa és una nova via per connectar oferta i demanda d’habitatge en aquells territoris on la pressió de mercat no és la mateixa que als entorns urbans, però on calen millores en l’accés a l’habitatge. La impulsarem en col·laboració estreta amb els consells comarcals perquè esdevingui un punt de referència per a la informació, la gestió i l’acompanyament a les persones que volen viure al món rural.
La Borsa se sumarà, també, a la convocatòria d’ajuts anuals de 20 milions d’euros durant quatre anys destinada a municipis, consells comarcals, entitats socials i particulars. Aquestes ajudes permetran mobilitzar habitatges buits i rehabilitar edificis públics en desús per ampliar el parc d’habitatge protegit i potenciar el lloguer assequible de manera permanent.
Un altre pilar fonamental és el reforç de la capacitat d’execució de projectes. En aquest sentit, el Govern està estudiant la fórmula perquè Infraestructures.cat pugui esdevenir mitjà propi dels ajuntaments i rebre encàrrecs directes. Parlem d’una empresa amb més de 270 professionals i més de 650 projectes i 750 obres en marxa en àmbits tan diversos com carreteres, escoles, hospitals, ferrocarril o equipaments socials. Posar aquesta capacitat al servei dels municipis petits significa donar-los eines reals per tirar endavant projectes que interessen, i molt, al món rural.
Finalment, tot aquest impuls es consolidarà amb la incorporació de la perspectiva rural a la futura Llei de Territori. La Direcció General d’Ordenació del Territori ja treballa per adaptar els instruments urbanístics a la realitat dels municipis rurals i per garantir que la norma permeti compatibilitzar desenvolupament, protecció del patrimoni natural i cultural i accés als serveis bàsics.
Aquestes mesures responen a una convicció profunda: el món rural és un actiu imprescindible per a Catalunya. Reforçar-lo significa enfortir Catalunya, garantir el dret a l’habitatge arreu i construir un futur equilibrat, divers i sostenible. Els pobles han de tornar a tenir un gran futur, perquè tenen el potencial per fer-ho.
Deja una respuesta
Lo siento, debes estar conectado para publicar un comentario.