Les infraestructures han de poder respondre a l’exigència del present i preparar el país per al futur

Espais com el “Foro d’Infraestructures clau per al desenvolupament de Catalunya”, tenen el valor especial per compartir diagnòstics i contrastar prioritats entorn del futur de Catalunya, en aquest cas sobre les infraestructures que necessita el país per generar activitat econòmica i garantir el benestar de la ciutadania.

Les infraestructures són una condició essencial per al desenvolupament econòmic. Tant pel valor de la circulació que absorbeixen, com per tot allò que ordenen al seu entorn en l’àmbit de la logística, de la connexió dels centres productius amb els mercats o de la mobilitat. I també per com amplien les oportunitats dels territoris. Invertir en infraestructures juga sempre a favor de la capacitat productiva de Catalunya i, per tant, de la prosperitat del país.

Sovint es parla de la necessitat de transformar les infraestructures. Potser més que una necessitat, que també, és un procés que reclama una atenció especial. Catalunya ha avançat quan aquesta atenció ha estat precisa, puntual i continuada.

Des de la perspectiva del Govern, i en especial des de la del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, hi ha tres factors essencials que són la planificació, els recursos i la capacitat d’execució. O dit d’una altra manera, definir prioritats, garantir la continuïtat de les inversions i activar els instruments per fer avançar els projectes i traduir l’acció política en resultats palpables.

El Pla d’Infraestructures i Equipaments de Catalunya 2026-2036, amb una previsió de 4.300 milions d’euros, forma part d’aquest esforç de planificació a llarg termini. Hi hem d’afegir les actuacions vinculades als pressupostos, el Pla de Rodalies i les encomanes de gestió amb l’Estat, i també les fórmules de col·laboració que permeten afrontar projectes amb inversions de gran envergadura. Tot plegat ha de servir per donar al sector la visibilitat que necessita per planificar la seva activitat.

La voluntat de transformació, de progrés, de compartir la prosperitat i de millorar la capacitat dels nuclis de producció ens demana que siguem molt acurats en la definició de les necessitats de l’economia. I ser acurats vol dir escoltar el sector.

Les actuacions a l’Eix Pirinenc, les connexions de l’AP-7 i l’AP-2 o projectes com la variant de les Preses i Olot responen, totes des de realitats diferents, a la necessitat de millorar la connectivitat i la funcionalitat de la xarxa d’infraestructures.

Aquesta mateixa mirada ens aclareix que la disponibilitat d’energia és una condició indispensable. Catalunya ha d’avançar en l’electrificació de la seva economia i garantir que la xarxa elèctrica tingui capacitat per abastir les activitats productives i els equipaments estratègics.

Sabem que l’accés a la xarxa és una preocupació per a moltes empreses, i que els terminis tenen tanta importància com les inversions. La transició energètica serà efectiva si som capaços d’estendre adequadament la nostra capacitat de subministrament. Aquest és l’objectiu de la planificació de la xarxa elèctrica de Catalunya que hem presentat recentment amb el Govern de l’Estat.

Reforçar la capacitat de subministrament elèctric és, per tant, una política industrial, econòmica, ambiental i territorial. I també és una condició per facilitar noves inversions i preparar el país per al futur.

En aquest procés, la col·laboració entre les administracions i el sector empresarial és imprescindible. El coneixement tècnic, la capacitat i l’experiència de les empreses són actius d’alt valor per materialitzar projectes complexos. A les administracions ens correspon planificar, establir prioritats i vetllar per l’interès general. Ens correspon també donar certesa, fiabilitat i estabilitat per invertir. I ens correspon aportar instruments perquè la gestió d’aquests processos de gestió i finançament siguin eficaços i transparents.

Som conscients que els terminis dels tràmits pesen sobre els projectes. I ens hem mogut. El decret llei de mesures urgents en matèria de contractació pública, per exemple, eleva els llindars per encarregar obres a Infraestructures.cat, permet licitar conjuntament projecte i obra en determinats supòsits, reforça la divisió dels contractes en lots perquè hi participin les PIME i estableix el pagament directe als subcontractistes en cas d’impagament. Són passos endavant. I en volem continuar fent amb el sector.

Aquesta és una responsabilitat pública que també s’expressa en àmbits com l’energia i l’habitatge. Quan arriben crisis sobtades i  s’activen mecanismes de suport per contenir els preus de l’energia i protegir les famílies i les empreses, s’assumeix que hi ha situacions en què el mercat, per si sol, no garanteix ni estabilitat, ni benestar col·lectiu. Aquest mateix principi ens ha de servir per abordar, per exemple, el mercat de l’habitatge quan l’encariment dels preus dificulta l’accés a una llar i compromet les economies familiars.

Són mercats amb funcionaments diferents, però el criteri de responsabilitat és el mateix. L’administració ha de saber reaccionar tant quan les dinàmiques econòmiques generen conseqüències que posen en risc valors socials consolidats, com quan l’economia afronta escenaris inesperats a causa de les convulsions geopolítiques. La defensa del bé comú té a veure amb una cosa i també amb l’altra.

En aquesta combinació de factors hi trobarem un camí per a la prosperitat compartida. Protegir les famílies i facilitar l’activitat econòmica són dimensions complementàries d’un mateix projecte de país.

Les infraestructures han de poder respondre a l’exigència del present i preparar el país per al futur. Un país que vol progressar necessita bones connexions viàries, una xarxa ferroviària fiable, una alta capacitat energètica i infraestructures que reforcin la seguretat del subministrament. Necessita, també, una política inversora sostinguda i una administració amb capacitat per executar les prioritats.

A Catalunya aquest és un repte compartit. El Govern vol mantenir el diàleg amb el sector i fer-ho amb de manera serena, amb un ordre de prioritats clar, amb una tramitació àgil i amb inversions que obrin camí amb serietat, eficàcia i continuïtat.

Les infraestructures, al capdavall, contribueixin a confegir una economia més competitiva, un territori més ben connectat i un país amb més oportunitats per a tothom.